L’any de “proximitat”

Gener de 2021

Entrem a l’any nou, però el vell ens persegueix; més confinament perimetral, tancament de les botigues no essencials els caps de setmana, els centres comercials i els establiments de més de 400m2 permanentment tancats, establiments no essencials igual que els anteriors, les rebaixes sense el festiu obert i els ajuts directes, llevat de la concurrència no competitiva oferta per la Generalitat, de moment res de res.

La destrossa sectorial s’anirà veient, però els pronòstics realitzats a través dels mitjans per part dels representants del sector fan esgarrifar a l’auditori. Mentrestant les plataformes digitals, una vegada més -no cal fer publicitat dels seus noms, fan l’agost i el que poden i volen. De totes maneres, la Filomena ha posat en evidència que la naturalesa és molt sàvia i ella regula sense que l’Administració ho faci. Aquest és el cas d’aquelles comunitats i ciutats afectades per la neu i les glaçades. No cal dir res del sector de l’alimentació perquè a més confinament més eficàcia i més eficiència de tota classe, sense especificar a què ens referim.

Les dades macro, les de l’INE, arribaran a finals de mes, de moment en el 2020 l’atur ha crescut a Catalunya en 139.000 persones i caldria afegir-hi els que estan en ERTO, que es van allargant i és molt possible que ho facin fins que acabi la pandèmia. És el que demanen els sectors afectats pel confinament.

El poder adquisitiu, segons l’IPC, es recupera per primera vegada després de molts anys. Això vol dir que és negatiu, inflació controlada, malgrat tot, els pensionistes i els funcionaris rebran un increment del 0,9%. De totes maneres, al gener s’espera un creixement a causa de la pujada dels preus (abans tarifes) dels serveis públics privatitzats, és a dir, llum, gas, etc. El crèdit al consum i a les empreses en caiguda, la banca preveu una morositat alta i posa entrebancs, que vol dir condicions més dures a l’hora de la concessió dels préstecs i es veu obligada a aprovisionar.

Aquella recuperació de la confiança del consumidor que tant esperàvem amb l’aparició de les vacunes s’ha esvaït en molt poc temps i el consumidor actua amb molta racionalitat, la proximitat agafa força, compra el que necessita, quan ho necessita i en el lloc que estima més convenient, el perfil de la població i el seu nivell de renda té molt a veure en les decisions de compra. No oblidem també, que cada dia la pobresa es fa més evident i les cues en els bancs d’aliments així ho constaten. D’altra banda, la paraula “es lloga“ es repeteix una i altra vegada pels carrers i barris de les ciutats. L’Ajuntament de Barcelona anuncia un nou tractament per les botigues emblemàtiques. A més de preservar els seus elements patrimonials, ara cal vetllar per la continuïtat de l’activitat econòmica; esperem que el patrimoni històric es mantingui i sigui un instrument més de la imatge i promoció de la ciutat al món.

El ritme de vacunació, recordem que es va dir que el 70 % ho estaria abans de l’estiu, data clau per la recuperació econòmica, però no va com hauria d’anar. A part dels problemes logístics, dels contractes amb les farmacèutiques, dels sobrants de les xeringues i de la soca, ens trobem amb un protocol gens clar, és a dir, made in Spain, que permet que apareguin uns nous protagonistes: els “colats“, que a més de sortir a les televisions es veuen obligats a dimitir del seu càrrec.

El cas Carrefour és digne de tenir molt present, ja que el govern francès no ha autoritzat la seva venda per 16.000 milions a una empresa canadenca. A França el sector alimentari és considerat estratègic, també en tenen d’altres molt coneguts i per tant no poden perdre la nacionalitat d’origen, en el made in Spain el concepte de sector estratègic fa molt temps que es va perdre i seria bo recuperar-ho.

Tenim assumptes puntuals que clamen al cel, ens referim als lloguers de les botigues dels centres comercials, no de tots, i no podem deixar de costat als aeroports, les concessionàries d’AENA. No és de rebut que per part de la propietat no es tinguin en compte els efectes del confinament, que suposen, en molts casos, el tancament de les seves botigues, per altra banda tampoc és lògic que no es tingui en compte la davallada dels passatgers que arriben als aeroports. Quan parlem de reduir els lloguers, el contracte és el contracte, però ara les condicions són molt diferents de les previstes inicialment. Recordem, mínim garantit i la resta en relació amb la marxa del negoci, al tràfic de passatgers, etc. És el que el nou temps requereix.

Ja tenim les dades macro, els grans números del què ha passat en el darrer any, per uns, millor de les previstes i pronosticades i, per d’altres, les pitjors en moltes dècades. Ves per on, és gairebé segur que els dos grups ho encertin. Quan es revisin veurem si el PIB s’ha reduït en un 11,0% respecte a l’any anterior i si el darrer trimestre ha crescut en un 0,4%. Ho diem per la importància del sector turístic, tant directe com indirecte, i per la seva aportació al consum privat i en definitiva al PIB. Pel que fa al dèficit públic, un 7,8% del PIB, quan es preveia que arribes a dos dígits, és un indicador de què les aportacions directes a les empreses afectades per les mesures del confinament, per salvaguardar la seva continuïtat, estan molt per sota de les seves necessitats.

Per acabar i pensant que més val rehabilitar i recuperar que construir de nou, volem fer referència als 618 milions d’euros que la Generalitat, corresponent al pressupost del 2021, que aportarà a autònoms, petites empreses i treballadors en ERTO. Són quantitats importants en el seu conjunt i encara més si tenim en compte el pressupost de la Generalitat. Caldrà afegir-hi els 4.400 milions del pla de xoc destinat a Horeca i comerç que finalment va aprovar a finals de mes el Parlament d’Espanya pel conjunt de l’Estat.

En relació amb el tan esperat Next Generation, costa entendre als partits polítics a l’hora de votar a favor, en contra o abstenir-se. Entenem els recels que desperten, en tenim motius, però són diners absolutament necessaris per posar-se al dia en economia verda i en digitalització. La col·laboració público-privada és del tot imprescindible, la transversalitat juntament amb l’entesa de les empreses d’un mateix sector és clau i aquí el retail ha de jugar el seu paper.

Per finalitzar, una notícia i fet transcendent: es crea la Càtedra denominada Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis, amb l’objectiu d’apropar el sector del comerç al món acadèmic. Es fa a la UPF Barcelona School of Management gràcies a la col·laboració público-privada, és a dir, a l’entesa entre l’Administració i les entitats patronals representatives del sector, sota la direcció del professor i amic Josep Francesc Valls. Molta feina a fer i molts èxits en un moment molt difícil pels sectors objecte d’estudi.

Recordeu una vegada més, compartir per competir, però ara més que mai cal treballar plegats per fer front als nous temps. Ens en sortirem. Som-hi.

Santi Pagés
Economista

Confinament

Febrer de 2021

Iniciem el febrer amb el desànim generalitzat a conseqüència de la prolongació de les mesures de confinament arrossegades del mes de gener. A mesura que avanci el mes, que els contagis disminueixin i que augmentin els vacunats, la confiança anirà millorant. Però haurem de fer front a una situació no desitjada, la crisi econòmica.

Les xifres que van sorgint de tota mena, no són gens bones i quan es revisin seran molt pitjors. La crisi provocada pel turisme internacional és molt espectacular, alguns entesos ens situen en els anys setanta. Recordo que anàvem amb 600 (Seat) i també recordo l’oferta que disposàvem en aquells moments i, quan la comparem amb l’actual, se’m posen els pèls de punta. En definitiva, una crisi de demanda que ve de baix i va cap a dalt, afectant molts sectors que poc tenien a veure amb les mesures preses en el seu dia per l’estat d’alarma i posteriorment, res a veure, amb les del confinament per fer front a la tercera onada de la pandèmia. És a dir, observem com els sectors industrials, llevat del farmacèutic i part de l’agroalimentari queden afectats, i veiem com els índexs de producció industrials han caigut de manera important, encara que a finals de mes, tant a Europa com a EEUU mostren signes de recuperació. Però les conseqüències a curt termini, les veurem en l’ocupació i en la liquiditat de les empreses.

L’any passat, les exportacions d’Espanya al món van disminuir en un 30%. Recordem que els primers efectes de la pandèmia ens van portar a la paralització del comerç mundial, afectant la cadena de subministrament, i posteriorment, a la resta de productes de tota mena; alimentaris i no alimentaris. Pel que fa a les importacions van seguir un camí paral·lel, és a dir, van disminuir per la crisi de demanda i la dels preus dels productes energètics, petroli i commodities. En definitiva, però, cal donar una bona notícia: l’índex de cobertura de la balança comercial ha millorat. Recordem que és un dels problemes recurrents del quadre macroeconòmic de l’estat espanyol. Pel 2021 es preveu una millora en les exportacions, especialment les destinades al mercat xinès.

El contingut de la cistella de la compra, és a dir, de l’IPC s’està revisant, ja que el consum de productes d’alimentació per fer-ho a casa va passar del 19% al 24% i el consum de gasolina i gasoil ha experimentat un descens prou significatiu, és a dir, les actituds del consumidor es modifiquen per les mesures de confinament i es preveu que la baixada de la RFD faci la resta. Les vendes detallistes en els establiments d’alimentació han crescut en 3.200 milions d’euros durant el 2020, els supermercats i els especialistes són els guanyadors. Pel 2021 es parla de guerra de preus a conseqüència d’intentar aconseguir més quota de mercat per part de les multinacionals tenint en compte també, la baixada dels ingressos de les famílies.

La inflació és la preocupació dels Estats, dels Bancs Centrals, de les entitats financeres i de les empreses, especialment les importadores. Els preus dels productes energètics es recuperen, els del tràfic marítim de contenidors es multipliquen per quatre, l’oferta d’establiments del sector terciari: restaurants, bars i botigues, entre d’altres, disminueixen per tancament i els diners en circulació han crescut gràcies a que els bancs centrals, per salvar als Estats i a l’economia en general, han fet funcionar la màquina dels diners. En el cas dels EUA, es desitja que la inflació no superi el 2% i amb relació a Europa, s’admet que creixi, però el que es vol és que els tipus d’interès es mantinguin negatius o molt baixos almenys durant el 2021 i mitjans del 2022, quan la recuperació econòmica es faci realitat.

El ritme que calia seguir per part de les Administracions davant de la pandèmia, per protegir i salvaguardar els sectors afectats entenem que era el següent: ERTOs (treballador), ICOs (liquiditat), moratòria i condonació d’impostos i taxes i, finalment ajudes directes. Com que aquestes últimes, llevat de la concurrència no competitiva (almoines) de la Generalitat no arriben, ens referim a les de l’estil d’Alemanya i França, els sectors han decidit demandar davant els tribunals de justícia a les Administracions, central i autonòmica, per les mesures de l’Estat d’Alarma i de confinament, respectivament, que han paralitzat l’activitat econòmica que ells realitzaven i que els ha portat al tancament definitiu i, a molts els ha deixat en situació de pobresa.

En relació amb el conflicte dels lloguers dels locals comercials, la normativa catalana s’ha demostrat molt més racional i efectiva que les dues de l’estat espanyol. Ara cal que la propietat la compleixi encara que el seu domicili fiscal estigui fora del territori català. És una qüestió d’ordre i de competències que cal respectar. Cal també recordar que els lloguers són conseqüència del seu valor patrimonial i aquest, ara per ara, es troba en caiguda.

Per acabar, ho farem expressant la nostra preocupació i malestar davant dels fets que ens ha tocat viure durant la penúltima setmana del mes. No podem estar en contra de les manifestacions, però no són tolerables i no es poden repetir els actes vandàlics i els ultratges que han patit establiments comercials de tota mena, ubicats tant en zones prime i no tant prime de la ciutat de Barcelona. La situació ja estava prou complicada per mantenir-se en un mercat en crisi, tant de demanda com de vianants. La primera per la desaparició del turisme i la segona, a conseqüència de les mesures de confinament perimetral, a les quals cal afegir la suposada competència deslleial de les plataformes on line per la seva manca d’ordenació a tots nivells.

Aviat arribarà la primavera i deixarem enrere una etapa per oblidar, cal ser pragmàtics i encarar el present i futur amb optimisme, tots ho sabem que els processos d’adaptació a una nova situació són recurrents en el món econòmic i molt especialment en el món del retail. Ens en sortirem i com sempre, compartir per competir.

Som-hi.

Santi Pagés
Economista