Entrem a l’any nou però el vell ens persegueix; més confinament perimetral, tancament de les botigues no essencials els caps de setmana, els centres comercials i els establiments de més de 400m2 permanentment tancats, establiments no essencials igual que els anteriors, les rebaixes sense el festiu obert i els ajuts directes, llevat de la concurrència no competitiva oferta per la Generalitat, de moment res de res.
La destrossa sectorial s’anirà veient, però els pronòstics realitzats a través dels mitjans per part dels representants del sector fan esgarrifar a l’auditori. Mentrestant les plataformes digitals, una vegada més -no cal fer publicitat dels seus noms, fan l’agost i el que poden i volen. De totes maneres, la Filomena ha posat en evidència que la naturalesa és molt sàvia i ella regula sense que l’Administració ho faci. Aquest és el cas d’aquelles comunitats i ciutats afectades per la neu i les glaçades. No cal dir res del sector de l’alimentació doncs a més confinament més eficàcia i més eficiència de tot tipus sense especificar a que ens referim.
Les dades macro, les de l’INE, arribaran a finals de mes, de moment en el 2020 l’atur ha crescut a Catalunya en 139.000 persones i caldria afegir-hi els que estan en ERTOs, que es van allargant i és molt possible que ho facin fins que acabi la pandèmia. És el que demanen els sectors afectats pel confinament.
El poder adquisitiu, segons l’IPC, es recupera per primera vegada després de molts anys. Això vol dir que és negatiu, inflació controlada, malgrat tot, els pensionistes i els funcionaris rebran un increment del 0,9%. De totes maneres, al gener s’espera un creixement degut a la pujada dels preus (abans tarifes) dels serveis públics privatitzats, és a dir, llum, gas, etc. El crèdit al consum i a les empreses en caiguda, la banca preveu una morositat alta i posa entrebancs, que vol dir condicions més dures a l’hora de la concessió dels préstecs i es veu obligada a aprovisionar.
Aquella recuperació de la confiança del consumidor que tant esperàvem amb l’aparició de les vacunes s’ha esvaït en molt poc temps i el consumidor actua amb molta racionalitat, la proximitat agafa força, compra el que necessita, quan ho necessita i en el lloc que estima més convenient, el perfil de la població i el seu nivell de renda hi te molt a veure en las decisions de compra. No oblidem també, que cada dia la pobresa es fa més evident i les cues en els bancs d’aliments així ho constatant. D’altre banda la paraula “es lloga“ es repeteix una i altre vegada pels carrers i barris de les ciutats. L’Ajuntament de Barcelona anuncia un nou tractament per les botigues emblemàtiques. A més de preservar els seus elements patrimonials, ara cal vetllar per la continuïtat de l’activitat econòmica, esperem que el patrimoni històric es mantingui i sigui un instrument més de la imatge i promoció de la ciutat al món.
El ritme de vacunació, recordem que es va dir que el 70 % ho estaria abans de l’estiu, i que és data clau per la recuperació econòmica, no va com hauria d’anar. A part dels problemes logístics, dels contractes amb les farmacèutiques, dels sobrants de les xeringues i de la soca, ens trobem amb un protocol gens clar, és a dir, made in Spain, que permet que apareguin uns nous protagonistes: els “colats“, que a més de sortir a les televisions es veuen obligats a dimitir del seu càrrec.
El cas Carrefour és digne de tenir molt present, doncs el govern francès no ha autoritzat la seva venda per 16.000 milions a una empresa canadenca. A França el sector alimentari es considerat com estratègic, també en tenen d’altres molt coneguts i per tant no poden perdre la nacionalitat d’origen, en el made in Spain el concepte de sector estratègic fa molt temps que es va perdre i seria bo recuperar-ho.
Tenim assumptes puntuals que clamen al cel, ens referim als lloguers de les botigues dels centres comercials, no de tots, i no podem deixar de costat dels dels aeroports, les concessionàries d’AENA. No és de rebut que per part de la propietat no es tinguin en compte els efectes del confinament, que suposen, en molts casos, el tancament de les seves botigues, per altre banda tampoc es lògic que no es tingui en compte la davallada dels passatgers que arriben als aeroports. Quan parlem de reduir els lloguers, el contracte és el contracte, però ara les condicions són molt diferents de les previstes inicialment. Recordem mínim garantit i la resta en relació a la marxa del negoci, al tràfic de passatgers, etc. És el que el nou temps requereix.
Ja tenim les dades macro, els grans números del que ha passat en el darrer any, per uns, millor de les previstes i pronosticades i, per d’altres, les pitjors en moltes dècades. Ves per on, és gairebé segur que els dos grups ho encertint. Quan es revisin veurem si el PIB s’ha reduït en un 11,0% respecte a l’any anterior i si el darrer trimestre ha crescut en un 0,4%. Ho diem per la importància del sector turístic, tan directe com indirecte, i per la seva aportació al consum privat i en definitiva al PIB. En quant al dèficit públic, un 7,8% del PIB, quan es preveia que arribes a dos dígits, és un indicador de que les aportacions directes a les empreses afectades per les mesures del confinament, per salvaguardar la seva continuïtat, estan molt per sota de les seves necessitats.
Per acabar i pensant que més val rehabilitar i recuperar que construir de nou, volem fer referència als 618 milions d’euros que la Generalitat, corresponent al pressupost del 2021, aportarà a autònoms, petites empreses i treballadors amb ERTOs. Són quantitats importants en el seu conjunt i encara més si tenim en compte el pressupost de la Generalitat. Caldrà afegir-hi els 4.400 milions del pla de xoc destinat a Horeca i comerç que finalment va aprovar a final de mes el Parlament d’Espanya pel conjunt de l’Estat.
En relació al tant esperat Next Generation, costa entendre als partits polítics a l’hora de votar a favor, en contra o abstenir-se. Entenem els recels que desperten, en tenim motius, però són diners absolutament necessaris per posar-se al dia en economia verda i en digitalització. La col·laboració públic-privada és del tot imprescindible, la transversalitat juntament amb l’entesa de les empreses d’un mateix sector és clau i aquí el retail ha de jugar el seu paper.
Per finalitzar, una noticia i fet transcendent: es crea la Càtedra denominada Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis, amb l’objectiu d’apropar el sector del comerç al món acadèmic. Es fa a la UPF Barcelona School of Management gràcies a la col·laboració publica-privada, és a dir, a l’entesa entre l’Administració i les entitats patronals representatives del sector, sota la direcció del professor i amic Josep Francesc Valls. Molta feina a fer i molts èxits en un moment molt difícil pels sectors objecte d’estudi.
Recordeu una vegada més, compartir per competir, però ara més que mai cal treballar plegats per fer front als nous temps. Ens en sortirem. Som-hi.
Santi Pagés
Economista