Iniciem l’any igual o pitjor que el passat; problemes heretats i d’altres nous, als que cal fer front amb realisme i esperit de superació.

La inflació actua directament en la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies, però afecta més a les de renda per sota de la mitja i, específicament a les més baixes. Les rebaixes, des de l’òptica i actitud del consumidor van durar tres dies, és a dir, un cap de setmana. Cal tenir en compte que oficialment finalitzaran el 5 de març. Els preus dels productes i serveis essencials han crescut com no podia ser d’altra manera. La resta de productes, com molts d’ells estan en període de rebaixes, no s’ha produït el seu increment, així i tot quan entrem a la primavera, com a tard, els preus pujaran i la inflació repuntarà. En definitiva, la denominada cistella de la compra o de consum és la més afectada pel creixement dels preus en aquest mes de gener.

El món on line segueix guanyant quota de mercat i la congestió i la contaminació que provoquen les furgonetes que ajuden a fer arribar la paqueteria a domicili dels ciutadans, segueixen sense normativa que posi ordre i millori tant la congestió com la contaminació.

El nombre de botigues i establiments tancats en els nostres carrers va a més. La banca en te bona part de culpa amb la seva política de reduir serveis físics. Malgrat tot, el creixement de la superfície dedicada al sector alimentari va a més, amb establiments de totes les dimensions, en trama urbana, uns a la vista i d’altres no (magatzems de les plataformes digitals). No seria d’estranyar que el tiquet mig anés a la baixa, ja que la compra alimentària per a consumir a casa, es reparteix entre més operadors.

Les empreses del terciari afronten el mes de gener amb un increment de costos de funcionament (llum, logístic, paper i cartró, transport, etc.) al qual, cal afegir l’absentisme laboral (baixes) a conseqüència dels contagis d’Òmicron, que ve des d’abans de Nadal i continua en el mes que som. Les conseqüències dels contagis les trobem en la pèrdua de mobilitat dels ciutadans, carrers buits, botigues sense tràfic de clients i vendes a la baixa especialment en les zones prime, afectades pel teletreball i per la manca del turisme internacional.

Els instruments útils per fer front a la pandèmia: ERTO, ICO i la paralització del concurs de creditors, uns estan molt a prop d’acabar. L’altre inicia el procés d’amortització i el darrer es torna a posar en marxa. Des de Brussel·les aconsellen que els estímuls continuïn, ja que cal que la recuperació dels sectors afectats per les mesures restrictives de confinament es faci més efectiva. Això vol dir que es podria acceptar més dèficit públic per part de la Unió Europea i que la compra de deute per part del Banc Central Europeu continuaria.

En relació amb els fons Next Generation, els que van arribant cada any es reparteixin entre els diferents Ministeris tal com queda reflectit en els pressupostos de l’Estat aprovats pel parlament espanyol, i d’ells es lliuren als municipis amb la col·laboració pública privada que vol dir municipi/empreses. Després de l’execució del projecte caldrà que Brussel·les fiscalitzi i aprovi el procés. Una part menys important, dels diners dels Ministeris passaran a les Comunitats i aquí caldria transparència i repartiment en relació amb l’aportació al PIB de cada comunitat.

S’esperaven les decisions de la FED en relació amb la pujada dels tipus, la inflació és la que mana i van decidir que en el mes de març s’iniciarà el procés, i que en lloc de 4 vegades a l’any es preveien 5. Europa ha de seguir el camí marcat per EEUU, però de moment prioritza la millora de la situació econòmica que no està per a tirar coets.

El conflicte Rússia -Ucraïna (gas i petroli), la inflació i la imminent i previsible pujada de tipus, ha fet trontollar la borsa. La baixada és prou important per a tenir en compte l’efecte riquesa (negatiu), és a dir, pot perillar el consum de més nivell d’aquells inversos en actius financers i, molt especialment, als de la renda variable.

Les dades macro que van apareixent semblen positives; creixement del PIB, ocupació com mai, exportacions a l’alça. Hem entrat en l’espiral de bones notícies, això no obstant la realitat és que estem lluny d’aconseguir la normalitat econòmica que tant es predica des de les institucions públiques de l’Administració de l’Estat. No és gens desitjable, però és molt possible que el consum intern ho passi malament, almenys en el primer semestre de l’any que som i, com a conseqüència les empreses del retail es veuran amb la necessitat de ser molt actives a l’hora d’obtenir les vendes que els permeti absorbir l’increment de costos de funcionament que la inflació està generant en l’economia i societat de tot arreu.

Ha arribat el moment de treballar plegats per evitar un creixement desmesurat de determinats serveis i productes imprescindibles pel bon funcionament de les empreses de Comertia. Recordem, compartir per competir. Som-hi.

Santi Pagés

Economista