Febrer: inflació generalitzada, estímuls monetaris (tapering) i tipus d’interès dels bancs centrals, efectes del conflicte internacional (Rússia-Ucraïna), borsa (renda fixe i variable), fons d’inversió i de capital risc, criptomonedes i bitcoins, tipus de canvi, fiscalitat de les grans multinacionals i de les tecnològiques, valors dels actius immobiliaris, eliminació de les restriccions pel Covid-19 i passaport sanitari (finalització), són uns dels assumptes dels que se’n parla per part dels analistes a nivell global.
Tanmateix, a nivell estatal afegiríem: efectes de la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies en el consum privat, quotes de la seguretat social, però molt especialment la dels autònoms, la reforma laboral i els seus efectes en la contractació i en els costos laborals, el salari mínim igual per a totes les autonomies, la futura reforma fiscal i el tracte a l’empresa familiar, l’arribada i el repartiment dels fons europeus, la recuperació del turisme internacional però, molt especialment de l’urbà: vacacional i professional (negocis), els preus de la llum i de l’energia, etc. És a dir, aquests i molts d’altres assumptes són els que preocupen i influeixen en l’economia i en l’estat d’ànim de la ciutadania i, caldrà veure com van evolucionant al llarg de l’any, un 2022 que amb relació al creixement del PIB hauria de ser millor que el 2021. No crec que costi gaire. Però encara estem lluny de la situació que teníem abans de la pandèmia. Cal dir que estem lluny perquè tot serà molt diferent i el passat, passat és i, el present i futur cal veure’l amb optimisme i amb l’esperit de superació que caracteritza al nostre sector (retail). La seva capacitat d’adaptació a noves situacions està fora de dubte i llargament demostrada.
A nivell local, ens preocupa l’urbanisme de Barcelona, les restriccions a la mobilitat, ens referim a l’urbanisme tàctic i a les súper illes, però també a la congestió i contaminació de les furgonetes que s’ocupen de fer arribar la paqueteria a domicili dels ciutadans.
Per un cantó prioritzem els vianants, els espais verds i la convivència i, lluitem per eliminar el CO2 ,i per l’altre, més congestió i contaminació. Sembla un contra sentit difícil d’entendre i acceptar tan per part dels que hi conviuen com també per part dels que volen anar a gaudir de la seva capital, Barcelona.
Les darreres dades de l’indicador conjuntural de Comertia, corresponents al mes de gener cal interpretar-les, en primer lloc, tenint en compte que les empreses (marques amb valors) que hi participen, són empreses familiars catalanes amb vocació de lideratge en el seu territori i, en segon lloc, la comparació es fa amb el mateix mes de l’any anterior; cal tenir en compte que en el 2021, per les mesures restrictives pel Covid, els centres comercials no estaven operatius (tancats) i el comerç presencial, no essencial, es veia amb l’obligació de baixar persianes el dissabte. Cal un comentari, des de aleshores, és un dir, el dissabte està perdent el protagonisme com a dia laboral de vendes per excel·lència.
No cal analitzar els motius, però els comportaments de les famílies van canviant dia a dia i aquest fet obligarà al sector a realitzar un nou procés d’adaptació; un més en una etapa on la digitalització i l’l’omnicanalitat es fan imprescindibles.
Mentres les dades del cost de la vida a EUA segueixen a l’alça i anuncien una ràpida pujada de tipus, les nostres del IPC corresponent al gener del 2022 interanuals es redueixen en un 0,4 %. Es fa difícil d’acceptar. El preu de la llum va disminuir el seu brutal creixement, però els preus de la cistella de la compra, la dels productes de l’alimentació, ens indiquen que també. Però pel que hem vist i observat, costa de creure. En definitiva, el que caldria és actualitzar, que vol dir deflactar, la taula de tipus de l’IRPF a la inflació de l’any 2021, és a dir, un 6,5 %.
El deute de las administracions públiques ha arribat als 1.423 billons d’euros i el dèficit públic de l’any prop del 7%, la prima de risc ha iniciat l’escalada, en molt poc temps la tenim en l’índex 100. Tot això vol dir que l’Estat necessitarà més ingressos per quadrar el pressupost de l’any que som.
El dia 15 de febrer el consistori de la ciutat comtal, una part d’ell, amb foto inclosa, ens informen de la propera ordenança referent a la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM 2030) amb taxa inclosa. Si veu la llum s’aplicaria a partir de juny i definitivament es faria efectiu l’article 16 de la Llei de Comerç de l’ agost del 2017. El creixement espectacular del comerç on line, ho feia absolutament necessari per posar fre a la disbauxa generalitzada que havia provocat. Seria oportú que la resta de ciutats del territori, amb les especificacions que calguin, preguin bona nota i actuïn al respecte. Las ordenances de usos per las activitats de comerç i serveis en trama urbana i per determinats barris haurien de ser un instrument imprescindible i necessari per garantir un legal i bon servei als ciutadans, així com també per preservar la imatge que la ciutat transmet al món.
El proper mes de març es presentarà per part de la Direcció General de Comerç de la Generalitat el Pla d’Acció de Comerç per la legislatura que es va iniciar a mitjans del passat any. Actuacions d’ordenació i foment formaran part del seu contingut.
La regulació de las variants de la venda a distància, avui dia del comerç electrònic, es fan absolutament necessària per garantir la competència lleial amb el comerç físic, amb l’urbanisme de les ciutats i amb els drets dels consumidors. Com es pot despendre del que estem exposant, de preocupacions no ens en falten, però el que cal és fer front a les que depenen de nosaltres i en definitiva podem controlar. És hora de treballar conjuntament, que vol dir plegats, per reduir els costos per aixecar persianes. Aquesta és una acció clau de l’any, juntament amb la digitalització i l’omnicanalitat. Recordem més que mai “compartir per competir “. Som-hi.
Santi Pagés
Economista