Diuen  que la guerra bèl·lica,  i de retruc econòmica, endarrerirà la recuperació post Covid. És una afirmació lògica doncs afectarà: a la ja disparada inflació, que vol dir pèrdua del poder adquisitiu per part de las famílies i, increment de costos per part de les empreses (productes energètics, matèries primeres, productes del sector alimentari, transport, cadena de subministrament, etc.), a les exportacions, tan al continent com a la resta del món, al turisme internacional; cal dir que el procedent de Rússia era d’alt poder adquisitiu i molt favorable a Catalunya etc.

Nosaltres diem que llevat de les exportacions, les altres, estava per veure com seria la seva recuperació en un territori on als ciutadans perdien poder adquisitiu, on la reindustrialització no es veia per enlloc i, en el que el deute està molt per d’amunt del seu PIB i a més, es podria veure afectada per la pujada dels tipus d’interès (avui dia els del BCE semblen ajornats fins a finals any). D’altre banda tenim la reforma laboral i de les pensions, per cert exigències de Brussel·les, perquè arribin amb normalitat els fons Next Generation.

Cal dir que ara per ara, no tenim constància certa de les seves afectacions en la qualitat de l’ocupació, en els salaris i en les pensions. El que podem estar segurs és que la guerra servirà per aparcar la problemàtica i preocupació que teníem sobre la taula i que estava per resoldre. Les conseqüències seran dures i difícils de pair.

Tenim subministre de gas procedent d’Algèria, però serà més car. De moment no tenim manca d’electricitat, però es fa necessari disposar de mesures de control de preus, lògiques, efectives i raonables. De petroli no en produïm, però tenim fons de subministre suficients per garantir un consum lògic . Tot és i serà més car, la pèrdua de poder adquisitiu es veurà reforçada i tindrem que solucionar la problemàtica de l’espiral preus-salaris. Veurem com es resol en les relacions patronal-sindicats i empreses i treballadors. El denominat “pacte de rentes” que proposa el Gobierno, veurem com es resol a curt i llarg termini.

Tanmateix, les empreses del terciari vinculades directament al consum privat, en el quadre macroeconòmic, hauran d’adaptar-se a les noves normatives, lleis i decrets lleis relacionades amb la cadena alimentaria, la igualtat, el transport i el medi ambient (plàstic). Recordem que per molts, la recuperació econòmica depenia i depèn del creixement de la demanda interna i dins d’ella del consum privat. Observem i pronostiquen que aquest últim no passa ni passarà pel seu millor moment i per tant, el creixement del PIB del 2022 es veurà relantitzat, especialment al previst inicialment i no seria res estrany que entréssim en una etapa de recessió.

Portem mes d’un mes d’invasió i la situació econòmica a Europa es va deteriorant. Per fi s’aprova una formació dels preus de la llum sense tanta influència marginal del gas, això pels que formen part de la nova “Illa energètica europea”, és a dir, Portugal i Espanya. Esta clar que la dependència de Brussel·les és total i això vol dir que la pèrdua de “sobirania” és un fet i un clam per a tots aquells que en fan l’argument principal de la seva ideologia.

Observem diferències de comportament entre EUA i l’Europa comunitària, aquesta per proximitat, molt afectada per les conseqüències del conflicte, tan pel que fa referència als refugiats, a les mesures financeres de càstig als invasors i de reacció per part d’ells i, especialment, en relació a la dependència energètica de Rússia; gas, petroli i matèries primeres alimentàries per a productes de primera necessitat.

D’altre banda, els estats hauran d’incrementar la partida pressupostaria destinada a defensa per fer front a la conjuntura del moment i del que pugui succeir en el futur. Als EUA la situació es veu diferent. L’afectació energètica, llevat dels preus, no és important, doncs són autosuficients i fins i tot, es posen a disposició d’Europa per fer-li arribar gas liquat i el que sigui menester. La preocupació es la inflació la qual ha arribat al consumidor final, ens referim tan a productes com a serveis, és a dir, s’inicia amb els productes energètics i matèries primeres i arriba al final de la cadena.

Per fer front a la inflació la FED puja els tipus d’interès i ho farà set vegades en el transcurs de l’any, a més, la recuperació econòmica es fa realitat ,doncs l’ocupació creix per damunt del que preveien els analistes, l’atur es manté molt baix, la confiança del consumidor millora i el benefici de les empreses segueix el mateix camí.

Pel que fa referència a España la situació és preocupant. Hem iniciat un període de manifestacions al carrer i de vaga de camioners, recordem que és el mitja de transport de mercaderies prioritari de l’estat, amb afectacions a les cadenes de subministre, tan a les de producció com a les de distribució. En definitiva, sorgeixen problemes en la producció industrial i en les prestatgeries dels supermercats, en aquest cas per l’acopi que fan els consumidors més que per la manca de productes. El Gobierno es veu obligat a actuar, sempre que Europa no hi posi entrebancs, i tornarem a veure ERTOs, ICOs,  subvencions i ajuts (16.000 milions d’euros) com en l’etapa de la pandèmia, afegint la baixada de l’lVA com a mesura excepcional, per a determinats productes i serveis. En definitiva el Pressupost de l’Estat es veurà afectat, una vegada més, és a dir, el dèficit públic agafarà el protagonisme malgrat el creixement de recaptació que es va produir per I’lVA amb l’increment dels productes energètics.

A Catalunya, a principis de març es va presentar el Pla d’acció de Comerç per la legislatura 2022-2025 i, com primera acció, el govern va aprovar la memòria preliminar de l’Avantprojecte de Llei per la qual es regulen determinats aspectes del lliurament dels productes adquirits a distància. Es una bona notícia per dos motius, perquè es posa ordre en un nou sector, el comerç on line, que competeix i es complementa amb el comerç físic i perquè Catalunya recupera el lideratge a nivell de l’estat en l’ordenació de l’activitat comercial.

Per acabar direm, com sempre, que compartir per competir, ara a tots nivells, és el que toca en moments difícils. Som-hi.

Santi Pagés

Economista