Iniciem l’any nou amb la pròrroga pressupostària a Catalunya. És una situació que cal reconduir com més aviat millor, perquè a més de ser un any d’eleccions municipals, ho és de canvi de paradigma, és a dir, després de molts anys de tipus d’interès negatius, ara són positius. Tot serà molt diferent amb canvis estructurals i d’actituds a les empreses i als consumidors i, òbviament, en els pressupostos dels governs, ja que tots tres es veuen afectats pel nou paradigma financer i per una inflació que cal reduir, per complir, entre altres, amb les condicions que imposen els Bancs Centrals.

Un actiu financer desaparegut durant molts anys torna a ressorgir al mercat, “las letras del Tesoro“. Els darrers anys no donaven rendibilitat i ara, de moment, ho fan en un 2,9 % a nou mesos, amb la garantia de l’Estat. Per tant, la participació del BCE en la compra de deute públic es reduirà, ja que la banca, les institucions i els ciutadans que cerquen seguretat pels seus estalvis, seran els que els ajudaran en el finançament de deute de l’Estat.

Les vendes de l’any 2022, en el sector del comerç i la distribució, en el retail en general, han finalitzat prou bé. La veritat és que cal afegir que segons barris (ubicacions) i sectors, però la inflació desvirtua les dades, perquè cal descomptar-la del percentatge de creixement de vendes que s’hagi produït. En definitiva, el que de veritat interessa són els beneficis aconseguits, ens referim a l’EBITDA. És molt possible que es redueixi considerablement a conseqüència de l’espectacular creixement dels costos de gestió ressenyats en anteriors apunts.

L’any que som, 2023, caldria que les empreses recuperessin la finalitat que ens varen ensenyar, és a dir, la de ser creadores de riquesa i ocupació. I per aquest motiu necessiten obtenir beneficis per la seva continuïtat i creixement. Després del confinament es veuen en la necessitat de reduir costos d’explotació, sense deixar de prestar serveis als seus clients, consumidors finals, perquè aquest és el diferencial competitiu entre el comerç físic i el món on line. Podríem dir que bona part de les empreses exclusives del món on line i les seves plataformes digitals podrien formar part del grup anomenat com empreses “zombi”, ja que malgrat declarar pèrdues any rere any es mantenien en el mercat gràcies a l’obtenció de crèdits a tipus d’interès pràcticament negatius. Desitgem que aquesta situació no es repeteixi i canviï, doncs la inflació ha fet que els tipus creixin i l’obtenció de finançament es fa difícil i més cara.

Dia a dia les grans tecnològiques ens informen de l’eliminació de llocs de treball: resultats negatius en la seva funció principal i llocs de treball destruïts, són dos components negatius que haurien de fer reflexionar a les administracions en relació amb la seva aportació al finançament de l’estat del benestar, al creixement econòmic i a la generació d‘ocupació en els països on actuen.

La contenció de la inflació és la gran notícia que ens arriba en el mes de gener referent a l’any 2022, tant a EUA com a l’Eurozona i, molt especialment a Espanya. El que es important és comparar-la amb els tipus d’interès del bancs centrals i veure el diferencial existent i observar com poden arribar a créixer per igualar-se amb la inflació. En el moment actual, finals del primer mes de l’any, la FED, 4,5 % de tipus i 6,5 % d’inflació, el BCE 2,5 % de tipus i 9,6 % d’inflació a l’Eurozona i en el cas espanyol – Eurozona – 5,8 % d’inflació amb la subjacent prop del 15 %.

Òbviament tenint en compte que la situació econòmica ha millorat per damunt de les expectatives i preveient que la recessió queda lluny, és lògic que el BCE incrementi els tipus oficials en un percentatge superior als de la FED, per apropar-se a la inflació. En definitiva, és possible que el mes que ve, febrer, la FED, EUA, ho faci en uns 0,25 punts bàsics i el BCE – Eurozona – en un 0,50.

En economia fer pronòstics és difícil i complicat, però de vegades cal fer-ho per anunciar les pujades del tipus que són el nou paradigma de la situació després de la Covid.

Afegirem que el preu del gas es redueix a tot arreu i que passades les festes, és lògic que almenys en el nostre territori, els preus dels productes alimentaris frescos es recondueixin cap a la normalitat.

Durant la pandèmia els estats ens vàrem veure amb l’obligació d’ajudar a les empreses afectades per les mesures de tancament, en el cas espanyol ens referim als ERTOs i als ICOs. Després les comunitats autonòmiques es varen afegir amb els ajuts econòmics mitjançant la concurrència no competitiva, etc.

La inflació ha fet modificar molts criteris en relació amb els ajuts a les empreses i als particulars; criteris que imposava Brussel·les i semblava que eren intocables, ja que avui podem observar com el tipus d’IVA es pot rebaixar i ara per fi veiem que els ajuts a les empreses per part dels governs són factibles. En el cas català recordem el Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025, però el que és molt més important és el que ens vindrà de Brussel·les amb l’excusa de poder competir amb la Xina i EUA. En definitiva, el pla d’ajuts a la indústria europea verda hauria de ser un instrument clau per la reindustrialització de l’Europa comunitària.

L’ordenació de les activitats econòmiques terciàries, comerç i serveis destinades al ciutadà, consumidor final, en el territori i, molt especialment en les ciutats, és un instrument fonamental per garantir la convivència ciutadana, la pacificació urbana en determinades zones i carrers, per preservar determinades activitats i evitar la concentració excessiva d’oferta en detriment d’altres activitats destinades al ciutadà. En definitiva podríem dir que l’ordenació defensa l’interès general enfront de l’interès particular de determinades empreses, col·lectius i activitats econòmiques. Per uns, és un instrument necessari i, per altres és “poner puertas al campo”.

L’Ajuntament de Barcelona ha regulat activitats econòmiques que van aparèixer en l’etapa del confinament, com les cuines industrials i els supermercats fantasmes, i també ho farà amb la distribució urbana de paqueteria a domicili del consumidor i a la vegada, arbitrarà mesures perquè el consumidor es desplaci a llocs de recollida prop de casa.

També assenyalem que el” Pla d’Usos“ és molt útil i necessari per aconseguir els objectius assenyalats i per preservar el comerç de proximitat del qual Barcelona, juntament amb altres ciutats catalanes, són un referent internacional i un model a seguir.

Per acabar, direm que iniciem el nou any amb molts deures per fer, però amb una actitud positiva davant els canvis que, tant el món econòmic com el social ens imposen. Cal posar-se al dia i demostrar que el nostre retail és una eina competitiva al servei del ciutadà. Recordem que per competir, cal primer compartir. Som-hi.

Santi Pagés

Economista