A l’abril aigües mil. És el que caldria per que l’economia acabes d’anar bé. No per tots els sectors, però sí per bona part del terciari, llevat dels subsectors afectats pel canvi d’hàbits dels consumidors que són prou importants.

La construcció no passa pel seu millor moment i ara a més caldrà analitzar els efectes del necessari avantprojecte de llei de l’habitatge que aviat es posarà en marxa a l’estat espanyol.

La indústria manufacturera no té el pes per incidir de manera important en el creixement econòmic, doncs, sé que molesta a molts col·legues, però el terciari és la clau de l’economia de l’Estat i també de Catalunya. Som conscients de la problemàtica que genera en quant a salaris, horaris, urbanisme, civisme, mobilitat, ubicacions, productivitat i moltes més coses, però quan aquest funciona, vol dir que el consum va prou bé i, en definitiva, l’economia creix. Ens referim a l’ocupació i PIB.

L’any 2022 el creixement del PIB, per damunt del 5 %, va ser conseqüència de tres components: consum, turisme i exportacions. Els dos primers corresponen íntegrament al terciari i el tercer al secundari: indústria alimentària, béns d’equip i farmacèutics.

Les vendes i matriculacions de cotxes i, de tot terreny van bé, duplicant les dades del passat any. Els nous sistemes de pagament, d’adquisició i d’ús, juntament amb la previsió d’una bona campanya turística – lloguers de vehicles- hi tenen molt a veure.

D’altre costat, l’estalvi de les famílies baixa. És del tot lògic, i tot per mantenir el nivell de consum en una etapa de pèrdua de poder adquisitiu degut a la inflació.

El sector serveis és el que ha creat més ocupació en el primer trimestre de l’any; el nombre d’afiliats a la seguretat social arriba a una xifra molt important, el 79 % del total.

El primer trimestre podríem dir que s’ha caracteritzat per la inflació i per les pujades dels tipus d’interès -bancs centrals- tots dos a nivell global. En el cas espanyol, la inflació interanual ha anat reduint-se, els preus de l’energia a la baixa, però la subjacent supera el 15 %. En aquest apartat passa el mateix que a la resta dels països del món occidental. En el nostre cas, la preocupació afegida ens ve i vindrà per la sequera.

La crisi bancària del mes de març ha quedat en un no-res. Esperem que no rebroti, però amb baixes prou significatives, en general, podríem dir que va ser un problema d’adaptació a una nova situació, és a dir, de tipus baixos i negatius, en préstecs i dipòsits. Ara cal tornar al negoci de tota la vida, tant en relació a l’actiu com el passiu.

El turisme internacional va bé, el vacacional en totes les seves variants, que cada dia són més nombroses i el professional, especialment en congressos i salons especialitzats. En conjunt s’estan superant les xifres del 2019, tant en nombre de visitants com en despesa realitzada. Els preus dels allotjaments tradicionals són més alts però ben acceptats per part de l’usuari.

La demanda turística internacional és clau per mantenir un nivell de consum que compensi la pèrdua de poder adquisitiu de la demana interna i, que a més permeti continuar amb el ritme de creixement de les activitats econòmiques terciàries, fonamentals en el creixement econòmic i en l’ocupació. De totes maneres, malgrat la taxa turística, el turisme fòbia continua el seu camí, sembla imparable, cal ordenar i fer front a les externalitats negatives que incorpora i cal també analitzar la capacitat de càrrega de la ciutat i de les seves icones. Però de cap de les maneres ens podem permetre el luxe de deixar perdre una activitat i un sector clau en l’economia de les ciutats del segle XXI.

Estem observant com dins dels pressupostos de les llars les despeses alimentàries, tant per consumir a casa com fora de casa, estan guanyat participació, però a la vegada les despeses que es van incorporar en els darrers anys, ens referim a totes aquelles relacionades amb la telefonia mòbil, el món de l’esport i el físic, es mantenen. En definitiva, perden participació les més tradicionals. Com és obvi, quan parlem de les llars ens referim a les que, de moment, no formen part de les vulnerables.

Darrerament, la gran plataforma digital del comerç on line ens ha fet arribar les xifres més significatives del seu negoci en el territori de l’Estat. El seu ritme de creixement  en el passat any ha disminuït, però la xifra de facturació, segons ells, arriba als 6.400 milions d’euros. Ens informen també de la seva aportació a la seguretat social, a l’IVA i als municipis per les obres realitzades, etc., però dels beneficis no en tenim cap notícia. Per tant, podríem deduir que, malgrat tot, continuen tenint pèrdues. Si aquestes es confirmessin seria molt convenient analitzar per part de las Administracions si estem davant d’un cas de competència deslleial amb efectes sobre el comerç físic que opera en el territori de l’Estat.

Per acabar direm que la Diada de Sant Jordi ha estat un èxit, tant per la venda de roses vermelles i llibres, com per ser una aportació més a la recuperació de la marca Barcelona i a l’autoestima dels que viuen i treballen a Catalunya. Recordem que compartir per competir és el nostre eslògan. Som-hi.

Santi Pagés