Iniciem el maig amb notícies per a tots els gustos; inflació a l’Eurozona amb un lleuger increment dels preus, unes dècimes percentuals respecte al mes anterior, amb la subjacent reduint-se i amb un creixement del PIB del primer trimestre feble, però en positiu, i el mateix està passant als diferents estats punters del món occidental. Però sempre existiran diferències entre països i, en el cas espanyol, entre comunitats.

Cal dir que el primer trimestre ja ha passat, millor del que s’esperava i l’inici del segon, ens referim a les dades d’abril amb la Setmana Santa inclosa, són prou bones, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, amb rècord d’afiliacions a la seguretat social i amb un atur a la baixa. Amb un “però”, el nombre d’autònoms en quant a afiliats va reduint-se.

Òbviament, al sector serveis, recordem terciari de l’economia, és el protagonista amb noves afiliacions i és el que continua estirant l’economia, acompanyat de les exportacions.

El consum privat, malgrat tot, no para. El canvi d’actitud dels consumidors es fa evident i en paraules entenedores podríem dir que prefereix gastar que estalviar; sempre ens referirem a aquelles llars que ho poden fer, ja que un percentatge prou important no arriba o els hi costa arribar a fi de mes, especialment es produeix en les que estan de lloguer. A Catalunya el lloguer social solament representa l’1,8% del total.

Els tipus d’interès dels bancs centrals s’apropen a la inflació, molt més els de la FED que els del BCE. Això vol dir que aquests darrers tenen marge de recorregut a l’alça, doncs la inflació a l’Eurozona es redueix, però està en els nivells del 7% i els tipus en el 3,75 %. En definitiva l’euríbor té recorregut a l’alça i les hipoteques també.

L’acord entre la patronal i els sindicats per la pujada de salaris durant el període 2023-2025 és una notícia que cal tenir-la en compte, sembla un estil de joc: 4-3-3, però donarà estabilitat al món laboral sempre que la inflació es contingui i el terciari continuï a l’alça, és a dir, sempre que el consum privat continuï estirant l’economia.

L’Eurozona necessita reindustrialitzar-se per no dependre tant de l’exterior, és a dir, de la fàbrica del món, Xina, i de la resta de països asiàtics. És a dir, el món neoliberal i la globalització es posen en dubte, no és per recuperar el proteccionisme, però sí per racionalitzar l’economia en un període post-Covid.

Els estats estaven lligats de peus i mans i en principi no podien ajudar econòmicament a les empreses del seu país, tampoc podien existir els denominats sectors estratègics i les multinacionals tenien, i encara el tenen, més poder que els estats. Ara cal que aquests recuperin el seu rol i que la racionalització serveixi per la reindustrialització verda  i,  a més, recuperin, en part, aquella deslocalització industrial que tant mal va fer a la renda per càpita europea.

La globalització és imparable en un món digital i de la IA, però cal ordenar-la i regular-la. No serà gens fàcil. Per evitar els desequilibris que es poden produir tant en el món econòmic com en la societat en general.

En un període electoral es parla de moltes coses, totes elles tenen un sentit ideològic i van dirigides a un determinat sector de la societat. Després els pactes entre partits posen les coses al seu lloc i es fa el més convenient per l’interès general dels que governen i de la societat en general.

Les petites i mitjanes empreses formen part de la societat en la qual vivim i són les autèntiques creadores de riquesa i ocupació i d’aportació de diners a les arques públiques. Ara el que cal, és que en fets es reconegui el seu paper i es creïn els programes, pressupostos i organismes, és a dir, Ministeris, Departaments i Regidories que s’ocupin d’elles per mantenir-se, per créixer i convertir-se, si s’escau, en grans empreses i per a crear-ne de noves gràcies a l’emprenedoria característica del nostre país.

L’any 2022 l’excés de recaptació, més de 30.000 milions d’euros, es va destinar a ajudar a les persones i a les empreses i també a reduir el previst dèficit públic, que al final va quedar en el 4,4 %. Però el deute de l’Estat va continuar creixent, el tenim per sobre d’1,5 bilions d’euros.

L’any 2023 els ajuts a les persones, diguem-ne vulnerables: joves, majors de 65 anys, etc., destinats a pal·liar diferents finalitats, continuen vigents i s’emporten una part prou  important del pressupost de l’Estat. Però ara la situació pot ser diferent, en l’any anterior, la reducció de l’IVA dels serveis energètics va ajudar a contenir la inflació, però la recaptació no es va ressentir. Seria lògic que, en els moments actuals, reduint-se el preu de l’energia, l’IVA retornés als seus tipus habituals, la qual cosa faria que la inflació repuntés.

La pregunta que ens fem és si té sentit que l’IVA de serveis essencials, com són la llum i el gas, mantinguin els tipus del 21 %. En definitiva, no podria ser més convenient reduir l’esmentat IVA, que beneficiaria a tothom i obviar ajuts que afecten el pressupost de l’Estat i, que en principi semblen més electorals que reals. És una opinió, res més que una opinió.

Si ens referim al món del comerç, el dels canvis accelerats, tant en els hàbits dels consumidors com en el de l’urbanisme de les ciutats, observem com les empreses del sector en el 2022 van anar prou bé en xifra de vendes, però a conseqüència de l’increment de despeses de funcionament, els beneficis es van ressentir considerablement. Sempre existiran casos excepcionals que confirmen la regla.

Des de prinicipi d’any observem com el marge comercial real, és a dir, el del compte de resultats, es va reduint i, per tant, cal prendre mesures per reduir despeses, per millorar les condicions de compra dels productes i el seu finançament i per millorar la productivitat de les empreses.

És bo treballar conjuntament per atraure demanda, però també és necessari actuar plegats per reduir costos d’explotació i per millorar les condicions de compra dels productes objecte de transacció, entre d’altres.

Per acabar, direm que les ciutats van bé. Girona ho “peta“ amb les flors, malgrat la sequera. La seva capacitat d’atracció no té límits. Barcelona, aquella ciutat de “Ferias y Congresos“, ara ho és de “Concerts i Esports“ i manté els Congressos i els Salons. El sector hoteler informa que l’índex d’ocupació de maig ha arribat al 85 % i que al juny encara serà més bo. Lleida està preparant la festa del cargol, amb projecció internacional i, Tarragona i Reus, com ja és recurrent, competeixen entre elles.

Al maig cada dia un raig. Per fi és veritat i sembla que podrem fer front a la sequera, això sí, amb mesures intel·ligents.

Per acabar, recordem una vegada més: cal compartir per competir. Som-hi.

Santi Pagés

Economista