Mes exigències de capital per la banca, retribució adient dels dipòsits, retorn al Banc Central d’una bona part del deute contret durant el Covid. Aquestes son las feines que cal fer per exigència de Brussel·les a les que caldrà afegir el retorn als peatges pel 2024.

Com pot ser que any rere any el PIB del turisme sempre es mantingui en el mateix percentatge? Ens referim al repetit 12 %, hauríem de tenir clar el que s’entén per turisme com a sector creador de riquesa i ocupació, quins subsectors inclou i quines activitats econòmiques estan directa i indirectament relacionades amb l’atenció dels visitants ocasionals i, molt especialment amb els que provenen d’altres estats i continents.

Malgrat tots els inconvenients que diuen que genera als ciutadans, aquest sector és clau en el creixement econòmic i, molt especialment en una economia on el terciari és majoritari en afiliacions a la seguretat social, que vol dir ocupació i participació en el PIB del consum privat que genera.

Catalunya creix en el que portem d’any en despesa per turista prop del 36 %, malgrat que tant els russos, per les circumstàncies ja conegudes, com els xinesos s’espera que arribin en el mes d’agost, per problemes d’obertura, de visats i de vols directes, ambdós països eren  considerats com exportadors de turistes d’alt poder adquisitiu per la despesa que feien en compres d’articles de luxe, per entendre’ns las que es fan a les botigues de les marques ubicades principalment al Passeig de Gracia de Barcelona, que malgrat tot, continua sent líder en vendes Tax Free realitzades en el territori de l’Estat espanyol.

Els coreans, els britànics d’origen asiàtic, els mexicans, els turistes sud americans i molt especialment els procedents d’EUA, han ocupat amb èxit el lloc de lideratge de les dues nacionalitats abans esmentades, és a dir, russos i xinesos. Turisme i sostenibilitat, col·laboració publica – privada i d’altres expressions, es fan imprescindibles quan es parla del primer sector econòmic del nostre país.

Les rebaixes, iniciades aquesta temporada abans de Sant Joan, s’han convertit en una disbauxa generalitzada. El consumidor desorientat, estava acostumat a principi del mes de juliol i, molt especialment al primer diumenge del mes,  i ara, no sabem cap on anem. Les d’estiu sempre seran diferents a les d’hivern, però ara més valdria introduir la liquidació per fi de temporada i la resta que fossin ofertes i promocions d’estiu i d’abans de vacances. Es una obvietat dir que la gent torna a les botigues, això passa cada any quan entrem a l’estiu, quan les escoles acaben el curs i quan les hores de llum natural s’allarguen. Però aquest fet no vol dir que les compres del ecomerç perdin ritme. Més aviat cal dir que relantitzan el creixement de la seva quota de mercat.

Les dades macro de l’Eurozona continuen molt preocupants, especialment les que fan referència a Alemanya, el país de l’Eurozona exportador industrial per excel·lència. La balança comercial, al juny es presenta com deficitària, és a dir, més importacions que exportacions.

La inflació es manté per sobre dels tipus d’interès del BCE. D’altre costat, la problemàtica social que està patint el país veí -França- és un símptoma de les desigualtats socials i de la manca d’integració de determinades cultures a les del país que en el seu dia va ser d’acollida. En definitiva, una situació preocupant en una conjuntura econòmica i social plena d’incerteses.

Els índex de producció industrial i de confiança empresarial en lloc de créixer presenten lleugeres disminucions. En definitiva veurem a la tardor si anem cap a la recuperació o entrem en la recessió.

La Xina no acaba d’arrencar i el seu creixement és molt  inferior al d’abans de la pandèmia. Els estímuls monetaris amb la rebaixa dels tipus d’interès no produeixen als efectes esperats, la deflació continua i la demanda interna paralitzada. Les exportacions en el mes de juny a la baixa, és el seu punt fort. Resumint, la fabrica del món està mig aturada.

Als EUA la inflació el juny ha baixat al 3 % interanual, a Espanya el 2 %, però els aliments frescos continuen alts per sobre del 5 %. L’actuació de Rússia en relació a la guerra d’Ucraïna no ajudarà gens i, els efectes de la sequera es continuaran fent-se sentir en els mesos que resten fins a final d’any. En general podríem dir que ens trobem davant d’una situació estranya. Abans dèiem incerta, tant aquí, com a tots els països, nacionalitats i continents.

Els actors, actrius i guionistes de l’anomenada meca del cinema fan vaga per culpa de la Intel·ligència Artificial. Està de moda demanar la seva regulació. Mentrestant Brussel·les ha imposat una multa milionaris a Google per mala praxis en la utilització de las dades i, la Comissió Nacional del Mercat de la competència espanyola ha fet el mateix amb Amazon i Appel per distorsionar el mercat. En definitiva, el món neoliberal perd potencial en un mercat que necessita regulació per evitar i fer front a les posicions de domini que les denominades noves tecnologies imposen en un mercat global.

El turisme de sol i platja, aquell que ens va ajudar en la llarga etapa de l’autarquia,  el de ple estiu, presenta novetats en sentit negatiu. Érem molt optimistes en quan a nombre de visitants i despesa per turista, però les primeres apreciacions no son el que pensàvem. El canvi climàtic juntament amb la conjuntura dels països capdavanters d’Europa, acompanyats de la pèrdua de poder adquisitiu dels abans denominats països de l’est, han provocat que en el mes de juliol, els allotjaments, però especialment els alternatius, és a dir, apartaments i càmping, però també l’ocupació i capacitat hotelera no aconsegueixen les xifres del passat any, els caps de setmana molta mobilitat de proximitat però la resta de la setmana massa tranquil·litat. La pregunta que ens cal fer , és si és una situació ocasional o un canvi d’actitud  dels ciutadans com a conseqüència de la calor pel canvi climàtic. L’oferta és la més adient en qualitat i preu per atendre un turista cada vegada més exigent. Estem preparats per la situació que ens toca viure.

L’altre cara de la moneda la presenta el turisme urbà, ara sense el turisme professional, doncs estem en la seva època vall, d’aquest important grup molt ben considerat pel sector hoteler de Barcelona.

Per últim, i abans de desitjar unes bones vacances, cal dir que després de les Generals, Catalunya pot ser i hauria de ser decisiva en potenciar les seves activitats econòmiques, totes elles i, especialment la competitivitat fiscal.

Aprofitem les vacances per assistir a concerts de tot tipus. Som especialistes de veritat i com sempre cal compartir per competir. Som-hi.

Santi Pagés

Economista