Alguns ens fan creure que el novembre és el mes del Black Friday, i tot per avançar les vendes de la campanya de Nadal i Reis. Això sí, amb preus que semblen rebentats i de fi de temporada.

Aquest invent del dia després del d’Acció de Gràcies a EUA coincideix amb el darrer dijous del mes i, en el nostre país els grans volen que s’iniciï molt poc després del dia de Tots Sants.

En definitiva, activar el consum és el que cal. Però per uns, els marges son els que paguen les conseqüències; ens referim a les petites i mitjanes empreses, per a uns altres, a la gran distribució comercial, els serveix per treure’s estocs sobrants, tant d’ells com dels seus proveïdors. I també cal dir, que a la poderosa plataforma digital del món on line li permet seguir guanyant quota de mercat.

Aquest any però, cal dir i reconèixer que la preparació de la campanya de Nadal, ens referim a l’enllumenament dels carrers, al guarniment de les botigues, a la decoració dels aparadors, a la campanya de comunicació de les institucions per que els ciutadans surtin a passejar i s’apropin a les botigues per veure aparadors i per comprar, s’ha iniciat abans que mai i, que respecte a anys anteriors, la millora és prou significativa, però no suficient. Ara cal que tingui èxit i que es repeteixi i millori any rere any.

A nivell general i en el món desenvolupat, podem afirmar que la inflació ha entrat en la fase de contenció i de reducció. En definitiva, queda per sota dels tipus d’interès dels bancs centrals i, molt especialment, de la FED i del Banc Central Europeu. Si la contenció continua, es d’esperar que a partir del segon semestre del 2024 els tipus iniciïn una etapa de rebaixa que ajudaria a activar l’economia en general, doncs ara per ara, el creixement previst està per sota de l’any que som i en molt casos es parla de recessió i també d’estaflació.

De totes maneres, aquells països en el que el consum privat dins del quadre macroeconòmic han aguantat i inclús ha crescut, son els que tindran creixements del PIB el 2023. D’aquí la importància de l’ocupació, del comportament del consumidor, malgrat la pèrdua de poder adquisitiu i, en definitiva, de l’atracció i creixement del turisme internacional i de la seva capacitat de consumir en el país de destí.

Catalunya ha arribat a superar el cens dels 8 milions d’habitants, és a dir, en els darrers 20 anys hem crescut molt i molt. Els nou vinguts representen el 18 % de la població, però en determinats entorns metropolitans està molt per sobre de la xifra esmentada.

En aquesta etapa hem hagut de suportar la crisi econòmica financera 2007-2014, el Covid, els efectes de la invasió d’Ucraïna, la crisi energètica, etc. La conseqüència es que la renda per càpita dels que viuen i treballen a Catalunya s’ha reduït de manera ostensible en els darrers anys, els salaris dels joves no responen al nivell de formació i de vida necessari per independitzar-se, l’índex de natalitat cau any rere any, l’envelliment de la població es fa realitat i es demostra que els nous vinguts son necessaris a l’hora de realitzar i cobrir feines ofertes pel sector terciari de l’economia.

Podríem dir que el nou paradigma és prou complicat per a tots: empreses, empresaris, treballadors -col·laboradors i Administració, però molt especialment per les petites i mitjanes empreses d’àmbit local que han de competir amb les grans empreses, multinacionals i plataformes digitals. En definitiva podríem dir que les locals han de competir en condicions de inferioritat, és a dir, financeres i fiscals entre moltes altres.

Però el que cal és diferenciar-se de la competència i disposar d’un pla d’empresa amb el seu pla d’actuació, treballar amb un equip de gent convençuda, escoltar a aquells que son rebels, però ho son per corregir les anomalies que van sorgint i, no defallir davant als imponderables que el dia a dia imposa.

L’Administració ha de fomentar a les petites i mitjanes empreses per què puguin mantenir-se en el mercat però, molt especialment per fer-se grans i poder competir amb les grans multinacional que operen en el territori.

D’altre banda la funció d’ordenació és del tot necessària per evitar posicions de domini, competència deslleial i moltes altres disfuncions que les noves tecnologies, amb la seva innovació disruptiva, introdueixen en el mercat.

La Jornada de retail Comertia celebrada en la primera quinzena del mes amb el títol Empreses amb ànima. Cap a un nou paradigma va posar damunt la taula, a través de grans professionals, dones i homes, tot allò que hem escrit en l’apartat anterior. Les empreses son creadores de riquesa i ocupació, però l’ànima d’aquestes és fonamental per la seva diferenciació, continuïtat i creixement. Però una vegada més, com diu i fa Comertia, caldrà compartir per competir. Som-hi .

Santi Pagés

Economista