Novembre, per fi canvi de temps. Amb el passat canvi d’horari arriben temperatures més lògiques per l’època. Els tipus d’interès per préstecs de la banca privada segueixen l’alça, la retribució dels dipòsits de moment poca cosa, la inflació es modera a Espanya, però l’alça estimada des de principi d’any dels productes alimentaris és de dos dígits, és a dir, del 15 %.

Els bancs guanyen més diners, és a dir, obtenen beneficis rècord igual que les elèctriques i a més ho fan públic; serà per treure pit, per satisfer als accionistes o per donar arguments al govern de l’Estat per poder aplicar l’impost per guanys extraordinaris.

El sector tèxtil espera el fred com aigua caiguda del cel, però els consumidors estan més pendents de les ofertes i promocions del mes del Black Friday, en el que els grans i les plataformes digitals, com és recurrent, s’emportaran el gat a l’aigua i es carregaran bona part de la campanya de Nadal.

Els bancs centrals continuen pujant els tipus. Sembla que competeixin entre ells per veure qui els posa més alts. De moment els de la FED van per davant, 4%. La reducció de la inflació és l’objectiu, els preus de la llum i el gas, per fi es moderen a la península ibèrica. Es preveu i es repeteix que per la baixada del consum, en el bimestre que som, el PIB en el quart trimestre deixi de créixer, també ho deien amb relació al tercer trimestre i no es va produir.

A Espanya en el mes d’octubre es tornen a crear llocs de treball, el nombre d’afiliats a la seguretat social creix i està per damunt dels 20,3 milions, inclosos els fixos discontinus i els autònoms, els aturats per sota dels 3 milions, és a dir, un 12,5 % de la població activa. A Catalunya les xifres són millors, un 9 % d’aturats i l’ocupació creix percentualment per sobre de la resta de l’Estat i ho fa preferentment en el sector serveis. Així doncs, malgrat l’època, el turisme estranger, el d’estiu per allargar la temporada i el de ciutat per la recuperació del professional i pel bon comportament del vacacional i similars, continua fent-nos confiança. El clima i el dòlar tenen bona part de culpa, en sentit positiu, beneficiant aquests últims especialment el turisme urbà.

La situació econòmica i geopolítica continua incerta; per a uns estem a les portes de la recessió i per altres ja anirem veient com es van produint els esdeveniments en el camp econòmic i també polític i social.

La inflació als EEUU es redueix per sota del previst pels analistes. Ara està en el 7,5 % interanual, la qual cosa pressuposa i fa possible que la FED en lloc de pujar 0,75 punts el desembre ho faci en un 0,50 % , és a dir, si és així, quedarien els tipus a finals d’any en un 4,25 % – 4,50 %. Les dades ens indiquen que les empreses a EEUU han pogut repercutir l’increment de costos de gestió i de finançament a preus de venda. Ells són els primers a fer-ho i, per tant, són els primers en controlar la inflació, millor dit, en controlar el creixement desbordat dels preus dels productes i serveis que arriben al consumidor final.

El que diem i creiem és que tant l’increment de costos de gestió com de finançament que suporten la majoria de petites i mitjanes empreses encara no s’ha pogut repercutir a preus de venda en la seva totalitat; ens referim a l’eurozona i, molt especialment, al territori de l’Estat Espanyol. Diuen que els seus clients i la competència no ho permet. Deu ser una veritat contrastada des de fa molts anys, però especialment en el moment en què la venda a pèrdua i, per tant, la competència deslleial es va fer pràctica habitual en el sector terciari de l’economia de l’Estat.

La situació i actitud de les grans tecnològiques, de tota mena, però especialment les de l’ecommerce hauria de fer pensar a polítics i economistes, ja que eliminen llocs de treball, era l’argument principal per convèncer als polítics de la necessària implantació de la plataforma digital en el seu territori. Aquella innovació disruptiva ara resulta que ha deixat de ser rendible, la pujada de tipus els ha fet molt mal, ja que ha paralitzat noves inversions i, en definitiva, el seu creixement. Recordem que el creixement era la base del seu negoci, que es traduïa dia a dia en la millora de la quota de mercat.

El mes de novembre a mesura que va avançant confirma el seu nom Black Friday, s’ha convertit en el mes de les ofertes, promocions  del 2 per 1, etc. Diuen que la norma europea, quan s’anuncia i utilitza el nom de Black Friday  cal fer com les rebaixes, posar el preu anterior i el nou preu i tot per informar i evitar el frau al consumidor. En definitiva un mes abans que fa uns anys, era un més complicat per ser l’anterior al millor mes de l’any. Ara el volem convertir en un mes excel·lent de vendes però disminuint els marges, en un any d’inflació i d’increment de costos de gestió, és a dir, rebaixes abans de temps.

Les conseqüències s’aniran veient en el compte d’explotació i en el balanç de situació de les empreses, i també en la campanya de Nadal i en les posteriors rebaixes. Cada vegada que ve alguna cosa de fora, som especialistes en fer una adaptació a la nostra manera que desvirtua l’original. De totes maneres la campanya per potenciar el comerç local que promou una entitat representativa és una bona iniciativa que cal que es consolidi a nivell del territori.

Barcelona vol posicionar-se com a ciutat de shopping a nivell internacional i també nacional en l’època de Nadal. La resta de l’any fa temps que ho és a nivell internacional. L’època vall del turisme urbà a la ciutat es produeix del 15 de novembre al 25 de desembre, després les afluències es recuperen, primer la vacacional i després la professional. Aquesta vegada desitgem que el visitant ocasional vingui a gaudir de la ciutat i per aquest motiu s’ha preparat la campanya promocional “Escenari de Nadal“.

Es fa molt difícil competir amb les ciutats del centre d’Europa amb els seus coneguts i atractius mercats de Nadal i, amb les grans capitals europees amb els seus llums i amb la tradició i animació de gaudir de la ciutat i anar de compres per fer els regals de l’època més atractiva de l’any. No serà gens fàcil, doncs sembla que per fi hàgim passat de celebrar el solstici d’hivern a la tradicional campanya de Nadal, que és el que toca en una ciutat europea, cristiana i mediterrània. No serà gens fàcil , però si hi ha continuïtat, que és imprescindible, arribarà l’èxit.

Comertia a principi de mes va celebrar la ja tradicional Jornada de Retail, 20 anys seguits són molts. El títol molt engrescador ”Retail de triple impacte: economia, persones, planeta“. Com les empreses s’adapten al canvi climàtic i col·laboren per reduir el CO²  en un moment d’incertesa generalitzada. Una vegada més el lema de Comertia de compartir per competir es va fer realitat gràcies tant als empresaris que van participar com a conferenciants, com a tots aquells que varen assistir activament a l’acte.

Bones vendes i Bon Nadal . Som-hi.

Santi Pagés

Economista