El setembre, el mes del cole però també de la Diada, de les festes de la Mercè, amb aldarulls, pillatge i molt més, i de Santa Tecla, és el darrer mes del tercer trimestre. El segon trimestre segons les dades de l’INE ha tancat millor del que s’esperava.
El tercer trimestre, al menys pel que fa referencia a Catalunya, es preveu que sigui el millor de l’any. Una vegada més el turisme internacional ha aconseguit el que molts no esperaven i alguns no volien. També les exportacions catalanes han funcionat prou bé i el ritme de la nostre economia no s’atura. El consum i te molt a veure; el sector industrial ha superat i absorbit l’increment de costos i els índex de producció i vendes es recuperen positivament. Ara cal que els beneficis segueixen el mateix camí. No serà gens fàcil, la participació industrial en el PIB català també ho fa (20 %), però no tots els sectors van bé, doncs l’economia fa temps que va per barris, és un dir, per sectors.
En relació als preus dels productes energètics, dit d’una altre manera, els preus dels serveis públics privatitzats, aquells que fa molts anys es van liberalitzar, em dona la impressió que aviat els Estats hauran de prendre mesures per acabar amb la seva posició de domini. Es necessitaran molts acords i molts canvis d’actituds, però al final hem de veure com els preus finals han de ser més racionals per a tothom: empreses i consumidors veuran la llum, és un dir, que cau bé. Primer cal aplicar un IVA correcte, doncs són serveis de primera necessitat, no són productes o serveis de luxe. Ara bé, si es fa un dispendi exagerat, aleshores es podria considerar un luxe, i aplicar un tipus més elevat en el tram corresponent.
Tots pendents dels bancs centrals i de les seves pujades de tipus: Europa 1,25 % i EUA 3 %. Tot per lluitar contra la inflació i esperant la reacció de l’economia: creixement, estancament, recessió. Els Estats pendents del seu deute i del dèficit pressupostari: molt per damunt de l’inicialment previst i aprovat, igual al previst, per sota de l’acordat. Les empreses suportant l’increment de costos amb la reducció o manteniment de marges. En definitiva, és possible que estiguem arribant a un fi de cicle que es caracteritzava per l’abundància, com anuncien alguns polítics i economistes, i entrem en una fase d’austeritat, millor dit, de racionalitat, que bona falta ens feia.
Mentrestant esperem que el neoliberalisme, és a dir, el regne dels poderosos, es racionalitzi i que tothom col·labori amb el que li correspon per mantenir i consolidar l’Estat del Benestar. Per aconseguir aquest objectiu caldria que s’eliminés l’elusió fiscal que tan mal ha fet als ingressos dels Estats i tantes desigualtats ha creat, també cal que els impostos directes, són directes per progressius, facin la seva funció de recaptació i de redistribució de la renda i que els impostos indirectes es converteixin en directes i que els seus tipus, tinguin en compte, el nivell de renda del consumidor, l’edat, l’activitat, etc., doncs estem en un món digital i, s’apliquin tipus diferents per serveis i productes segons uns paràmetres prèviament establerts. Ho veig difícil , però res és impossible, doncs del cicle analògic hem passat al digital i, de la posició de domini cal anar a l’interès general.
Després d’un trimestre en el que les vendes han funcionat però en el que hem observat com els marges no eren ni seran suficients per absorbir l’increment dels costos de gestió, és a dir, als d’aixecar la persiana: energia, llum, personal, logística, paper, cartró, etc. i, molt especialment els lloguers, contractes privats amb clàusules de revisió relacionats amb l’IPC.
En definitiva hem d’enfrontar-nos a un quart trimestre en el que el finançament del circulant serà clau, doncs caldrà més capital i inversió per adquirir els productes objecte de transacció, l’assortiment, i en el que es fa necessari reduir costos per obtenir els lògics beneficis que rendibilitzin la inversió i permetin la continuïtat de l’empresa.
Recordem que en el sector de la distribució comercial la competència era, venta pèrdua, i és exagerada. Aquest és el motiu de la manca d’inflació d’èpoques passades malgrat el creixement de la liquiditat que operaven els bancs centrals per atendre el deute dels Estats. Avui les coses han canviat. Els tipus d’interès creixen, la liquiditat s’anirà reduint, però la competència continuarà. Ara el que cal és que sigui lleial, cal també equitat fiscal entre el comerç físic i l’on line i cal també evitar que els grans eliminin als petits per la seva posició de domini.
La novetat generalitzada entre les comunitats està en competir per l’eliminació dels impostos cedits, successions i molt especialment patrimoni, aquest darrer considerat com confiscatori, i també en deflactar la part autonòmica de l’IRPF. La veritat és que sembla necessària la intervenció de l’Estat per evitar aquest tipus de competència entre comunitats. En definitiva semblaria oportú l’eliminació de l’Impost de Patrimoni i deflactar l’IRPF en totes les parts. Posats a fer, una vegada més, caldrà posar al dia el finançament autonòmic per evitar els dèficits fiscals mantenint l’ordinarietat. El quart trimestre serà clau.
La tardor i la campanya de Nadal ens marcaran el camí pel 2023. És lògic que els governs es preocupin pels seus ciutadans més vulnerables, però també cal que es preocupin pel bon funcionament de les seves empreses, creadores de riquesa i ocupació, i ara és el moment de tenir en compte la nova problemàtica i d’ajudar-les a resoldre-la .Compartir per competir per reduir costos és fonamental per fer front a la nova situació. Som-hi.
El nostre suport al comerç de Creu Coberta-Hostafrancs.
Santi Pagés
Economista