Estem en plena tardor i les temperatures son més altes del normal. El protagonisme en el món del comerç correspon al sector de l’alimentació, amb un creixement desmesurat del nombre de supermercats de les diferents cadenes que operen en el territori ara a prop de casa, proximitat acompanyada d’una publicitat televisiva inusual i repetitiva de les ofertes i promocions, indicatiu de la importància que han tornat a adquirir dins la renda familiar disponible les despeses comercialitzables destinades al sector alimentari, tant per consumir a casa com fora de casa i, tot com a conseqüència de la inflació i del canvi d’actitud dels ciutadans. Per cert, la primera, la inflació, a partir del juliol torna a rebrotar.

Quan no son els carburants, és l’electricitat, i sempre els productes alimentaris -oli, sucre, cereals, etc. En definitiva, el interanual del sector alimentari no baixa del 10% i amb la nova guerra i la saquera les perspectives no son gens bones. Malgrat el creixement dels salaris -el 4%- de les afiliacions a la seguretat social i de les pensions. De totes maneres, el consum intern amb l’ajut gens despreciable dels turistes internacionals, continua a bon ritme, la temporada d’estiu s’allargat com mai i, podríem dir, amb la boca petita, que és la demanda la que permet a l’oferta traslladar a preus de venda l’increment de preus, tant de productes com del costos de l’activitat econòmica.

Respecte a l’Eurozona encara tenim un diferencial favorable de l’1%, però l’IPC espanyol va a l’alça i la resta de l’Europa comunitària anava a la baixa. De totes maneres, caldrà veure quines seran las conseqüències del conflicte d’Orient Mitjà en la pèrdua de poder adquisitiu, però molt especialment, en el comportament del consumidor.

Com es lògic, el clima no ajuda al sector de la moda i, tampoc a la resta de sectors. La paraula supervivència es fa molt repetitiva. Cal dir que els grans operadors cada vegada ho son més i, els mitjans es veuen obligats a incrementar les despeses estructurals per introduir-se en el món digital i la omnicanalitat i tot per fidelitzar el client, a més de per fer-lo moure, és un dir, caldrà fer ofertes i promocions que afectaran directament al marge comercial.

ANGED, l’associació de les grans empreses, informa que el creixement de vendes de l’any passat va ser del 14,6 %. Caldria descomptar la inflació del 2022 per veure el creixement reial.

D’altre banda, les plataformes digitals, millor dit, la plataforma digital del món on line, segueix guanyant quota de mercat i, pel que fa referència al comerç on line en el seu país d’origen, està acusada per la Presidenta de la Comissió Federal de Comerç i 17 estats federals més. De moltes coses, totes elles relacionades amb la competència deslleial, la posició de domini, la venda a pèrdua, etc. i a més de monopoli, el clic està introduït i molt ben acceptat per part del consumidor i en una etapa inflacionària, a l’Administració ja li va bé, doncs la competència ajuda a la contenció dels preus de venda i en definitiva a l’IPC.

Però a determinats llocs, és a dir, a ciutats importants com París i Barcelona, volen i necessiten introduir un cert ordre en la distribució urbana de paqueteria a domicili del ciutadà, comprador i consumidor per molts motius: per l’ocupació de l’espai públic, per utilitzar de manera irregular les zones de càrrega i descàrrega per fer la distribució en horaris poc convenients i, també per eliminar determinades botigues considerades com un bé cultural per la ciutat i pel país en general. Posar ordre no vol dir prohibir, vol dir fer front a les externalitats negatives que tota innovació disruptiva genera, en aquest cas, al normal funcionament d’una ciutat i de les activitats econòmiques terciàries que en ella es realitzen i que son creadores de riquesa i ocupació i, en molts casos, son un referent que ajuda a diferenciar-se de la resta de ciutats del món. Recordem que les exportacions i el turisme internacional son, ara per ara, i tant a Espanya com a Catalunya, les bases del creixement del PIB, un PIB que segons les Institucions serà dels millors de la Eurozona i creixerà el 2023 un 2,4 % i 2,5 % respectivament.

En la captació del turisme internacional, el turisme urbà, el de ciutat, és fonamental. Però necessita ordre per la seva rendibilitat i sostenibilitat i, ordre vol dir gestió, i la gestió vol dir introducció de normes, per alguns son “puertas al campo“ que afecten a les activitats econòmiques relacionades amb el visitant ocasional i també les normes son per garantir la convivència ciutadana.

Res es fàcil, però cal fer-ho en defensa de l’interès general i per evitar l’abús de posició de domini entre moltes altres disfuncions.

La conjuntura actual en el món econòmic mundial és prou complicada. A més d’incertesa, ara entrem en una fase de confusió. Però entre les moltes preocupacions que ens afecten destacarem les següents: unes a nivell macro i geopolítiques i d’altres a nivell micró: deute de l’estat, dèficit públic, tipus d’interès, inflació, general i subjacent, pèrdua de poder adquisitiu, afiliacions a la seguretat social, atur, actitud del consumidor, competència i paper de l’Administració, sequera, guerra, marges, finançament del circulant, etc.

En definitiva, entrem en una etapa complicada i difícil, però el comerç, la distribució comercial i el retail continuaran sent protagonistes de l’activitat econòmica en el territori. I sempre les empreses amb ànima no poden obviar que cal compartir per competir. Som-hi.

Santi Pagés

Economista