Acabem el mes de setembre i iniciem una nova etapa en què podrem comparar, observar i analitzar la situació en què ens trobem després d’un període de mesures de confinament i restriccions produïdes per la COVID-19. En altres paraules, l’etapa de març 2019 a setembre del 2021 ha passat a millor vida. Ha deixat moltes conseqüències, tant d’àmbit econòmic com social i moltes preocupacions en els Estats: endeutament desmesurat, desigualtats-pobresa i futur dels joves. També les empreses, avui digitals, inicien una nova etapa: finançament, logística, competència, estan a l’ordre del dia juntament amb la ubicació i l’e-commerce pel que fa al retail. Tanmateix les actituds dels consumidors s’han modificat, trobem un consumidor més exigent, que cada vegada valora més els seus diners, que disposa de més opcions de compra, que la connectivitat li permet comparar preus i considera el desplaçament com un element negatiu a l’hora de satisfer les seves necessitats i il·lusions. És a dir, entrem en una nova normalitat, en la que les comparacions seran reals. Ara veurem si estem, a nivells de PIB, en estancament, creixement o entrem en una etapa de recessió. El que volem dir és que ens podrem comparar amb el quart trimestre del 2019. L’etapa de la COVID no compte, però si les seves conseqüències.

Si ens ho permeten, afegirem una preocupació que podria considerar-se ideològica, però que no ho és. Ens referim al món neoliberal. Avui en dia les grans corporacions dominen l’economia i el món en la seva globalitat. Creiem que amb la normalitat ha arribat l’hora de posar ordre en el capitalisme neoliberal, ja que s’està demostrant que el poder està a les seves mans i tot per evitar abús de posició de domini, competència deslleial, situacions de monopoli i, afegirem també l’esclavitud.

Pel que fa al mes de setembre, podríem dir que en la vessant econòmica és molt semblant al mes d’agost; la inflació continua creixent a tot arreu, és a dir, els EUA, que és el referent, es manté per damunt del 5%, a Europa ja ha arribat al 3% i a l’Estat espanyol al 4%. Els bancs centrals continuen sense tocar els tipus d’interès, però anuncien que la seva política d’estímuls monetaris s’anirà reduint progressivament. Les exportacions dels països més industrialitzats no van gens bé, doncs els problemes que generen la manca de xips fan que la producció es paralitzi. Recordem, a més, el ja conegut increment de costos de tota mena i els problemes en la cadena de subministraments. El país que monopolitza la producció de xips és Xina i té problemes de producció i distribució, és a dir, de fer arribar el producte als mercats europeus.

En definitiva, la indústria europea no acaba d’arrancar per haver deixat en mans de tercers la producció d’un element bàsic en la cadena de valor del segle XXI. Les exportacions catalanes si creixen, doncs tant les alimentàries, com les del sector químic i béns d’equip han agafat el protagonisme en el tercer trimestre de l’any.

El consum privat, ens referim al consum de les famílies del nostre país, ha funcionat bé, En el tercer trimestre de l’any que som, molt canalitzat cap a l’oci i el temps lliure, com dèiem en apunts anteriors, la restauració i el comerç, d’ofertes i promocions, en les zones de vacances, tant de costa com de muntanya, ha aconseguit xifres molt millor de les previstes inicialment.

La pregunta que ens fem és si la millora és deguda a la utilització d’aquell estalvi forçat, al crèdit al consum (avui dia el pagament majoritàriament es fa amb targeta de crèdit i mòbil) o bé per un creixement de la renda familiar disponible. Si descartem aquest últim, acabarem pensant que en el tercer trimestre de l’any, el consum privat ha crescut per l’estat d’ànim del consumidor.

Altrament, referint-nos al tercer trimestre i sense disposar de dades contrastades, podríem assegurar que la balança turística internacional, tant dels espanyols com més específicament dels catalans, per primera vegada en molt de temps, ens donarà un resultat negatiu, és a dir, en nombre de viatgers, més del país han sortit a passejar per Europa, que Europeus han arribat a gaudir del nostre territori i de les seves activitats econòmiques. També ens atreviríem a dir que és degut a un estat d’ànim dels nostres conciutadans que pel bé del quadre macroeconòmic i de la balança per compte corrent esperem que no tingui continuïtat.

Per acabar vull recordar que les ciutats, sense ser éssers humans, passen per èpoques bones, no tan bones i dolentes. La ciutat de Barcelona va aconseguir una situació privilegiada en el context internacional durant molts anys, podríem dir que estava de moda, tot o gairebé tot, funcionava i la seva posició era capdavantera. Però com passa amb els humans, ara li toca viure una etapa diferent i especialment, cal recuperar l’autoestima dels seus ciutadans per tornar a ser un punt de referència en el que podríem dir “mundo mundial“.

Si anem tots a una, ens en sortirem i ho aconseguirem. Som-hi.

Santi Pagés

Economista