Octubre, la tardor, la incertesa, un mes complicat per a tothom. El consumidor mig veu que li costa molt arribar a fi de mes, altres fan cues en els bancs d’aliments, tot està més car, l’increment de preus dels productes i dels costos de funcionament de les empreses, ara bona part traslladats al consumidor final.

Cal tenir en compte que determinats preus dels serveis públics, com són el del transport públic, s’han reduït considerablement. Cal afegir també i recordar els desapareguts peatges de les autopistes, aquestes ara més congestionades i perilloses que mai. Les dels túnels continuen igual, és a dir, es paguen. Pot ser aquest un dels motius, juntament amb les campanyes negatives en relació amb les dificultats certes de mobilitat i l’elevat preu/minut dels pàrquings, els motius i excuses que posen la gent de comarques per no arribar més sovint a la capital de Catalunya.

També les mesures de l’estalvi energètic (reducció de calefacció, llum, etc.) que estan iniciant a imposar-se a les institucions i administracions, les quals “recomanen” al seu personal, per tancament total o parcial d’oficines, quedar-se a casa fent teletreball. Abans era el confinament i ara l’estalvi energètic. Això sí, el cost energètic de treballar a casa a càrrec del treballador.

Ens diuen que aviat tornaran els peatges, vinyetes o el que sigui. Ho faran quan trobin el sistema més just per a tothom. L’era digital ho pot solucionar gairebé tot.

Les hipoteques i els crèdits són i seran més cars i els serveis energètics continuen molt alts, però ara amb un IVA més reduït, és a dir, menys diners per l’Estat. Recordem que les comunitats autonòmiques tardaran dos anys a rebre la part que els hi correspon del creixement de recaptació que el Ministerio de Hacienda ha obtingut en els darrers mesos per l’increment desbordat dels preus dels serveis energètics que, tant mal han fet a la viabilitat de les empreses, especialment petites i mitjanes, i a les butxaques dels consumidors.

Malgrat el panorama, el tercer trimestre, diguin el que diguin, ha tancat molt millor del que s’esperava. Ara ja tenim dades reals. Res d’enquestes i estimacions i, els resultats han sorprès per bons a tothom. No cal ja comparar amb el 2019. Les xifres amb diners estan superades. És obvi que la inflació hi té molt a veure, però el comportament del consumidor, aquell que ho podia fer, ha contribuït molt favorablement a realitzar despesa en el terciari de l’economia.

D’altre costat, el turisme internacional, com hem escrit en anteriors apunts, ha gastat per damunt del que es podia esperar. La paritat i el diferencial competitiu de preus han ajudat, però han fet que el PIB mantingui un creixement interanual per sobre del 4 %, un dels millors, per no dir el millor de l’eurozona.

La pregunta que ens fem fa referència a les multinacionals i al seu tractament en l’impost de societats en els països on actuen i obtenen beneficis o pèrdues. La compensació de pèrdues entre estats s’ha convertit en una pràctica habitual i recurrent. Ara per fi sembla que es reduirà i, en el cas espanyol ho farà en un 50 %. Veurem si aconseguim que la venda a pèrdua desaparegui en el nostre mercat i la conseqüència, és a dir, la competència deslleial segueixi el mateix camí. La veritat és que ho dubtem, serà molt difícil.

Estem en l’època dels pressupostos, la feina anual més important dels governs que requereix l’aprovació del legislatiu. És imprescindible disposar d’un pressupost en temps i forma per poder enfrontar-se al 2023, cal que els ingressos – impostos – cobreixin les despeses, unes despeses necessàries per mantenir l’estat del benestar i per garantir la viabilitat de les petites i mitjanes empreses, majoritàries en el nostre país i creadores de riquesa i ocupació.

Quan parlem de pressupostos ens referim als de l’Estat, però també als de les comunitats, però molt especialment a la nostra i als municipals. El que cal és aprovar-los, ja que una pròrroga pressupostària no seria gens oportuna davant d’una situació econòmica i social plena de variables i, poques positives, llevat les del turisme internacional.

Sempre hem defensat l’ordenació de les activitats econòmiques, però molt especialment les terciàries, per estar en contacte directe amb el consumidor final. En un món neoliberal es fa molt difícil, perquè les grans corporacions imposen els seus criteris i fan servir el seu poder i aquest consisteix en la seva aportació a la creació de llocs de treball, encara que siguin mal remunerats, i també les inversions necessàries per introduir-se en el mercat.

Avui a Catalunya estem pendents de dues normatives que s’estan cuinant a foc lent; la primera fa referència a la mal denominada taxa Amazon que intentarà gravar la distribució urbana de paqueteria a domicili del consumidor en el municipi de Barcelona i, la segona fa referència a l’avantprojecte de Llei de Comerç i Serveis que pretén posar ordre i actualitzar les activitats econòmiques comercials a Catalunya, tenint en compte la competència exclusiva que atorga l’Estatut d’Autonomia i, fent referència a la innovació disruptiva del món on line, és a dir, l’ecommerce en el territori català.

En definitiva, molta feina a fer i cal que no sigui com es diu en castellà “sin prisa pero sin pausa“, perquè el sector ho requereix en defensa dels interessos generals.

Entrem en el darrer bimestre en el que el comerç agafa o agafava el protagonisme de l’activitat econòmica, és el període de les festes i regals de Nadal, és el moment en què els carrers s’enllumenen per donar més vida a la ciutat i en el que els aparadors es decoren i guarneixen en motius de les festes, per atraure els consumidors i per decorar als carrers.

Com serà tot aquest any, l’any de la inflació, de l’estalvi energètic i en el que els analistes i molts d’altres pronostiquen una baixada del consum privat preocupant. La veritat és que la situació no és gens fàcil i està plena d’incerteses, però veurem com es comporta el Black Friday, en principi per finals de novembre. Recordem que en lloc d’un dia o d’un cap de setmana, alguns l’allarguen tota la setmana i alguns molt més.

De totes maneres als resultats dependran de les actituds dels consumidors i del comportament del món del comerç i de la ciutat per aconseguir que la ciutadania gaudeixi d’un ambient únic que solament es produeix durant una sola vegada l’any.

També és l’hora de compartir per competir per potenciar el comerç urbà, tant de centre de ciutat com de proximitat. En definitiva, per potenciar el nostre model de comerç, és a dir, el model de ciutat que és un referent a nivell internacional. Som-hi.

Santi Pagés

Economista