La superfície comercial creix i el nombre de botigues disminueix. Els grans cada dia són més grans i, els petits els hi costa molt mantenir-se en el mercat. La concentració de l’oferta comercial en l’àmbit sectorial i de manera transversal, es fa realitat i tot, per fer front a les grans plataformes digitals de l’e-comerç, els grans es digitalitzen i es fan forts i els petits es veuen i veuran obligats a associar-se en l’àmbit tant local com global, és a dir, a treballar conjuntament per poder fer front a la competència, i tot per reduir costos de gestió i diferenciar-se de la resta.
A escala mundial las coses van normalment bé per uns i, preocupant pels altres. Als EUA, que sempre diem que marca el camí a seguir, la inflació està en el camí de la reducció, 4 %, i inclús queda per sota dels tipus d’interès de la FED. Ara aquests estan en el 5,25 %, l’ocupació va bé i continua creixent i l’atur es manté a nivells del 3,5 %. Pel que fa a l’Eurozona, la inflació també disminueix, tot i que encara està molt alta, la tenim en el 6,5 %, els tipus del BCE, ara al 4 %, es veuen obligats a créixer per apropar-se a la inflació i el creixement del PIB està estancat.
Alemanya pateix les conseqüències de la guerra amb la dependència del gas rus i la manca dels xips procedents de la Xina per la seva indústria de l’automòbil d’alt nivell. En definitiva, les exportacions no van bé i el consum intern no ha estat mai la seva prioritat. Estem davant un creixement econòmic estancat i una recessió tècnica en el primer trimestre de l’any.
La Xina no acaba d’arrancar, l’obertura s’ha produït, però sense novetats importants; tant les exportacions com les importacions no creixen i la demanda interna continua aturada, inclús es veu obligada a baixar tipus per estimular l’economia. Recordem que la Xina és la fàbrica del món. Sembla lògic que quan es recuperi, el seu PIB torni a créixer i el PIB mundial segueixi el seu camí. De totes maneres, la situació viscuda hauria de fer-nos pensar, i molt, doncs no és bo dependre del subministrament d’un sol país pel que fa a la producció industrial i més, en l’àmbit tecnològic.
Espanya “is different“. Tant els organismes internacionals, com els nacionals, cada vegada que es reuneixen ens indican que el seu creixement serà superior al previst inicialment. Ara el tenim en el 2,3 %. És un dels més alts de la zona Euro, per no dir el més alt dels països capdavanters. L’excepció Ibèrica ens va bé, l’afiliació a la seguretat social continua creixent, amb 150.000 vacants per cobrir, l’atur es redueix, però és dels més alts de l’Europa comunitària, a prop del 13 %. El consum intern pateix la pèrdua de poder adquisitiu, però el Turisme internacional el fa créixer i compensa amb escreix la situació esmentada. Està clar que el creixement espanyol depèn del turisme internacional , ara més que mai. La inflació ens ha ajudat i ens ha fet més competitius. Ara el que cal és que el dòlar s’apropi a la paritat, poc probable, com ho va fer l’estiu passat i l’èxit estarà garantit.
No tirem les campanes al vol, perquè la conjuntura europea no és gens favorable, especialment la germànica i, les decisions de cara a l’estiu poden ser les de quedar-se a casa. Quan Espanya va bé, Catalunya va millor gràcies al turisme i les exportacions i també a les inversions en hub tecnològics.
Les inversions públiques, sota mínims des de fa massa anys. Això vol dir que les infraestructures estan al seu límit i podem patir molt quant la recuperació econòmica agafi embranzida.
Aquest és el mes de les declaracions de Renda i Patrimoni, no deflactats tant el primer com el segon. Aquest darrer ens afecta als domiciliats a Catalunya i sembla un greuge, almenys, amb relació a altres comunitats autonòmiques. Però el verdader culpable és el nostre recurrent dèficit fiscal. No cal parlar de xifres, són massa altes i, el que és pitjor és que es repeteix any rere any.
Les lletres del Tresor espanyoles a nou mesos es col·loquen al 3,5 % i les cues en el Banc d’Espanya per part d’estalviadors del país, són notícia en els mitjans de comunicació. És un senyal que les entitats financeres no retribueixen als dipòsits dels seus clients de manera adequada.
La sequera, gràcies als continus ruixats del mes, ha deixat de ser el greu problema que es preveia de cara a la temporada d’estiu, però continua sent un problema que cal resoldre a curt termini. Fa uns anys es parlava i el govern de la Generalitat de l’època ho va aprovar, ens referim al transvasament del Roine, Madrid no ho va creure convenient, com no podia ser d’altra manera.
El president del govern espanyol ha convocat eleccions generals pel 23 de juliol. Serà un espectacle gratuït pel turisme que en visita en unes dates en el que la calor agafa el protagonisme. Aquesta convocatòria ha deixat empantanegades prop de 60 lleis i decrets llei que estaven en tràmit parlamentari. Cal prendre bona nota i, per tant, seria convenient que els avantprojectes de lleis i decrets lleis que afecten el comerç català i que estan en exposició pública, entressin en el Parlament de Catalunya per la seva ràpida tramitació i aprovació. Ràpid, ràpid ,vinga, vinga! Que la normativa és bàsica per la supervivència del nostre comerç.
Per acabar, direm una frase molt repetida i coneguda: “a l’estiu tota cuca viu”, però la tardor ens portarà a la realitat de la situació que ens toca viure, tant política com econòmica. Això sí, sempre caldrà compartir per competir. Som-hi.
Santi Pagés
Economista