Un final de març amb un 12% del comerç mundial paralitzat per culpa d’un vaixell de 200.000 tones, el tercer més gran del món, varat amb 20.000 contenidors que no permetien passar a cap altre vaixell pel canal de Suez, la unió entre Àsia i Europa. Com a conseqüència, els productes que havien d’arribar a Europa provinents de la Xina ho feien amb demora. Quin greu em sap… Una situació que fa repensar la necessitat de reindustrialitzar sectors i empreses que van decidir deslocalitzar-se per produir més barat, juntament amb la capacitat de producció, amb suposats preus de dúmping i vulneració dels drets humans, del primer país productor i exportador del món. Una dada: en el primer trimestre de l’any 2021 el PIB de la Xina ha crescut un 18,3%. Està clar que la prioritat del destí dels fons europeus Next Generetion s’haurien de destinar a la reindustrialització del país, respectant l’economia verda i introduint la digitalització a tots nivells.

Els ajusts directes, aquests a càrrec de l’Estat, els 993 milions d’euros que abans de dos mesos han d’arribar a l’administració autonòmica catalana, aniran destinats a autònoms, petites i mitjanes empreses viables, que en principi hagin declarat beneficis en el 2019, i s’hagin vist afectades per les mesures de confinament, és a dir, tant les directament afectades com aquelles que formen part de la cadena de valor.

El dèficit fiscal del 2020, que inicialment era del 7,6%, ha passat a ser de l’11%. S’han introduït el dèficit de les autonomies, de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), o més coneguda com a Banc dolent. Tot a conseqüència de les ajudes sanitàries per la COVID, de la manca d’ingressos de l’estat per la caiguda espectacular del consum reflectit en la recaptació per l’IVA.

En el quart trimestre del 2020, el PIB, en relació amb el trimestre anterior no va créixer. Si tenim en compte que aquest és el període on el consum de les famílies agafa el protagonisme de l’activitat econòmica, les campanyes de tardor, el Black Friday i Nadal, no van acabar de funcionar.

El primer trimestre del 2021, segons els indicadors, el de Comertia inclòs, segueixen el ritme de l’any passat, és a dir, no anem gens bé, llevat del mes de març. Aquest ritme negatiu continuarà fins que la vacunació es faci massiva. Recordem que la vacunació i la recuperació de l’activitat econòmica van paral·lels i la confiança del consumidor seguirà el mateix ritme.

La inflació en el mes de març torna a fer-se veure amb un 1,3%. No és important, però canvia la tendència del 2020 i, es deu al preu dels productes i serveis imprescindibles per les llars, els quals es fan més ostensibles en una etapa de confinament; ens referim als serveis públics privatitzats.

Les dades macro d’Espanya referents al 2020 tenen moltes interpretacions: estalvi, consum, renda i poder adquisitiu de les famílies. Totes per separat són importants, però cal analitzar-les conjuntament. És obvi que aquells que podien, van estalviar durant l’estat d’alarma, març-juny del 2020 i en les etapes de confinament posteriors van continuar fent-ho però no amb la mateixa intensitat. Mentrestant, el consum de les famílies va anar disminuint, llevat dels productes essencials i de la llar, aquests últims a conseqüència de les destrosses produïdes a les llars pel confinament i per l’adaptació al teletreball. En definitiva, creixement de l’estalvi, conegut com a estalvi forçat, disminució del consum intern en un percentatge més important, renda familiar disponible en caiguda moderada i poder adquisitiu a la baixa pels afectes anteriors i no per la inflació.

En el 2021 esperem que en el segon trimestre el consum intern millori i iniciem la tan esperada recuperació econòmica, però sense el turisme internacional que tanta falta ens fa i tan necessitem per tornar a la normalitat.

Altrament, el nou president dels EUA vol contribuir a la recuperació econòmica i a la creació de llocs de treball modernitzant les infraestructures terrestres; carreteres, ferrocarril i xarxa elèctrica (2,3 bilions de dòlars), després de molts anys sense cap classe d’inversió pública, doncs el sector estava paralitzat amb les polítiques excessivament lliberals dels governs anteriors.

És obvi que les empreses, i especialment les grans corporacions, hauran de contribuir al seu finançament amb l’increment dels tipus en l’Impost de Societats. Veurem si el Congrés i el Senat, respectivament, ho permeten. És un canvi radical en la política econòmica de la primera potència mundial (amb el permís de la Xina).

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha aprovat i publicitat el posicionament de la Comissió de Retail amb relació a la situació del sector i específicament del comerç, a conseqüència de la crisi provocada per la COVID. Ordenació i Promoció és el que necessita el sector per fer front a la situació. Els interessats podran veure l’escrit i en aquest les propostes a la web del Col·legi.

El president de RetailCat, en una compareixença davant la Comissió d’Indústria i Comerç del Parlament de l’Estat, ha exposat les conseqüències que ha patit el retail durant la pandèmia i demana, entre moltes altres propostes, que els ajuts directes es facin realitat d’una vegada per totes i que els impostos que han afectat les activitats econòmiques durant les mesures de confinament es deixin d’aplicar.

En el 2020, segons Alimarket, el sector del comerç al detall d’alimentació ha crescut en nombre d’establiments i en superfície. A Catalunya el creixement ha superat les expectatives; un 3% en punts de venda, s’ha arribat als 4.300 i, en metres quadrats en tenim 2,3 milions. La tendència de les grans cadenes és eliminar els punts de venda de més petita dimensió i substituir-los per establiments més grans que permetin incrementar l’assortiment incloent nous departaments tant d’alimentació com d’equipament de la persona i de la llar. D’altra banda, les cadenes regionals (autonòmiques) guanyen quota de mercat tant a les multinacionals com a les estatals i a més són més valorades, segons l’OCU, per part dels consumidors.

Al febrer l’atur es va incrementar, però al març es van tornar a crear llocs de treball, segons diuen, per l’efecte de Setmana Santa. L’FMI revisa a l’alça el futur creixement del PIB pel 2021 i el deixa en el 6,4%. El del 2022 queda igual 4,7%. Si és així, voldria dir que tindríem una lenta recuperació del turisme internacional. D’altra banda, preveu aplicar una taxa COVID a les grans fortunes i a les grans empreses. Tanmateix, la Ministra d’Economia, el 9 d’abril preveu un creixement del 6,5%, pràcticament igual que l’FMI, i un atur del 15,2%. Cal tenir en compte que les previsions que fan els organismes oficials i para oficials, poques vegades es compleixen. Esperem que en aquesta ocasió encertin les positives i la nostre economia es recuperi com més aviat millor.

El president del Govern espanyol ens informa sobre les inversions previstes en el tan esperat Next Generetion. De moment, per als tres anys vinents, preveu prop de 70.000 milions d’euros per modernitzar i reformar les infraestructures i empreses, adaptant-les al canvi climàtic i al món digital. En definitiva són 10 grans grups (tractors) que ajudaran a posar-se al dia tant en el sector públic com en el privat. El que cal és que els 24.400 milions previstos per aquest any 2021 siguin acceptats per Brussel·les i arribin aviat, ja que bona falta ens fan. Recordem que per a que arribin cal, com a pas previ, que Brussel·les accepti la Reforma Laboral i la de les Pensions.

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el programa Aixequem persianes, dotat amb 16 milions d’euros, per posar la primera pedra al problema de les botigues tancades.  Anirem veient com aquest programa de compra d’establiments sense activitat per part de la municipalitat, amb el propòsit de posar-los a un lloguer assequible per nous negocis, es fa realitat i ajuda a solucionar el problema urbanístic de Barcelona.

Per acabar les darreres notícies del Procicat ens indiquen que la sanitat va millor i per tant, veiem llum al final del túnel. Ara cal que els polítics facin la seva feina i es disposi d’un president de Govern i d’uns consellers i conselleres que ens ajudin a sortir de la crisi social i econòmica que patim. No serà gens fàcil, però com no pot ser d’una altra manera, ens en sortirem. Ara més que mai cal compartir per competir. Som-hi.

Santi Pagés

Economista