El mes de juliol, el del Tour, és un mes d’estiu en què la calor es pot considerar com normal, encara que aquesta vegada s’ha passat tres pobles. És el mes turístic per excel·lència, de turisme estranger, ara toca el denominat “sol i platja“, el de les poblacions costaneres i, també l’urbà, especialment per la ciutat de Barcelona a la que cal incorporar la força de la de Girona: ciclisme, gastronomia, el Call, cultura i suport, etc. Però ens diuen que hem d’estar molt alerta pel que ha de venir a la tardor, quan els ciutadans acabin les vacances i tornin a casa per continuar amb la seva vida quotidiana. La guerra es farà llarga? O es pararà? La inflació s’aturarà? O continuarà creixent? La recessió es farà realitat? O serà la recuperació la que veurà la llum? I així podríem continuar fent-nos preguntes que de moment no tenen resposta. I si ens atrevim a escoltar a determinats analistes de l’economia, amb els seus pronòstics i diagnòstics fatalistes que ens podem portar a l’apocalipsi econòmica i social, si actuem com ens indiquen i seguim els seus consells, és molt possible que passi el que vaticinen.
Òbviament, la situació és molt incerta, però el consum amb l’aportació del turisme internacional marxa prou bé, per no dir que molt bé. La inflació en origen ajuda, ja que la despesa turística per visitant creix per damunt del que s’esperava i el nombre de visitants arriba a les xifres del 2019. El visitant ocasional del continent americà, el del dòlar, supleix al del continent asiàtic i, aquest fet afavoreix a les grans concentracions urbanes i molt especialment, al comerç ubicat en les zones turístiques.
Malauradament, no podem deixar de costat els problemes derivats del deute públic agreujats per la pujada dels tipus d’interès, 50 punts bàsics. Després d’onze anys de caiguda, per fi la banca contenta i gens les hipoteques variables. El dèficit públic continuarà creixent a causa de l’increment dels preus dels productes energètics i, malgrat el creixement de recaptació per IVA, diem que continuarà creixent per les mesures socials anticrisi i per l’aportació a les despeses per defensa, entre d’altres.
Les importacions de productes que provenen dels països vinculats al dòlar, tenen un cost més elevat a conseqüència de la paritat euro-dòlar. Per altra banda, les exportacions a països que paguen en dòlars es veuran afavorides i molt especialment les del sector alimentari i químic entre d’altres. La devaluació de l’euro farà a l’Europa comunitària més competitiva? És la pregunta que ens fem tots plegats. En definitiva moltes incerteses, però podríem afirmar que Barcelona recupera el pols econòmic, especialment pel que respecta a les activitats terciàries -comerç i serveis-, a les quals cal afegir les tecnològiques, start up.
El congrés de mòbils està garantit fins al 2030 i a la tardor els congressos de metges ens ajudaran a mantenir el consum privat a nivells prepandèmia. El comerç físic manté el dinamisme de maig i juny. És obvi que el consum interior i el turisme, en major mesura, ajuden a la recuperació del comerç urbà i en definitiva del consum privat. Però sempre hi ha un “però”, les rebaixes no són el que eren, les dates d’inici són una disbauxa, el consumidor està desorientat i quan compra, compra el que necessita. Però pel que fa a la moda, ho fa quan ha d’anar de vacances. Això si, el preu és el que mana; les ofertes i promocions són una constant. Recordem que les rebaixes tenen la seva pròpia normativa i caldria respectar-la. Les d’estiu són molt diferents de les d’hivern, en definitiva el “caos“ actual no beneficia a ningú, és a dir, tant a comerciants com a consumidors. L’ordenació és necessària en aquesta disbauxa generalitzada.
Des de Brussel·les ens informen que aquell tipus del 15% per l’Impost de Societats a aplicar a les multinacionals en el territori on obtinguin els beneficis s’havia de fer efectiva en el 2023, però no es farà realitat fins al 2024. És una mala notícia, però no per esperada, ja que amb l’excusa de la creació de llocs de treball aconsegueixen convèncer a la classe política de la seva aportació econòmica a la societat del país on actuen, a més les multinacionals d’avui, plataformes digitals, del sector de la distribució comercial, declaren pèrdues, any darrera any, i aquest és el cas de moltes de les que operen en el territori de l’Estat Espanyol.
“El Estado de la Nación” acostuma a finalitzar amb un conjunt de propostes que el “gobierno“ proposa al Parlamento per la seva aprovació. Ens referirem a dues que semblen lògiques en la conjuntura actual: la primera fa referència a les energètiques i la segona a la banca.
En definitiva es proposa un impost extraordinari i excepcional tant a uns com als altres. La veritat és que creiem que a l’Impost de Societats caldria aplicar un tipus impositiu diferent a les empreses que han de competir, d’aquelles que en el mercat tenen una situació d’oligopoli o de concentració de l’oferta en poques mans.
D’altra banda, des de sempre, Comertia ve demanant que els beneficis no distribuïts i que passin a reserves, haurien de quedar exempts de l’Impost de Societats. És a dir, tipus zero per aquest apartat. Per cert, ara que pugen el tipus d’interès seria una bona mesura que ajudaria al finançament de les empreses.
Una notícia amb transcendència internacional, per nova, fa referència a la resolució del conflicte Taxi-VTC, en el que la Generalitat ha decidit posar ordre. A través de nova normativa pretén resoldre el conflicte que es va produir amb l’aparició de les plataformes digitals de mobilitat a les que se les acusava de competència deslleial. Veurem si la nova reglamentació es podrà posar en funcionament, ja que, com és lògic, no totes les parts, i són moltes, estan d’acord.
D’altra banda, també és notícia que la gran plataforma digital del comerç on line hagi aturat el seu procés d’expansió. Quatre nous magatzems logístics a punt d’obrir i obres paralitzades; dos a Catalunya i dos a la resta de l’Estat. Diuen que després del confinament el seu creixement no era l’esperat. Òbviament, no coneixem la causa certa, però l’increment dels costos de tota classe i, molt especialment els financers a l’hora de fer noves inversions, hi tenen molt a veure. La davallada a la borsa també ha contribuït a l’hora de prendre una decisió tan noticiable.
Cal ser optimistes de cara al futur. S’han complert 30 anys del millors jocs olímpics de la història, l’omnicanalitat és un fet que no es pot discutir, els nostres clients són el veritable fons de comerç de l’empresa, la competència està present i cal fer-li front amb els nostres instruments de gestió, el comerç urbà de proximitat i de centre de ciutat són el referent del model de comerç que ens caracteritza i ens diferencia dels altres. Per poder competir cal primer compartir.
Som-hi.
Santi Pagés
Economista