Entrem en el mes de març i les dades de febrer ens aconsellen actuar amb celeritat. Els indicadors de les vendes no alimentàries són molt negatius, els motius, entre d’altres, són: confinament perimetral, tancament dels centres comercials, establiments de més de 400 metres sense poder obrir, caps de setmana amb totes les botigues no essencials en fora de joc, la campanya de rebaixes i les rebaixes que han passat a millor vida, el mes blanc del febrer desaparegut i el sector de restauració i bars amb un horari que, per a molts no els hi és rendible obrir i d’altres que obren, però sense poder compensar els ingressos amb les despeses.
En el març les dades comparatives seran millors, ja que recordem que l’estat d’alarma es va iniciar el 14 de març del 2020 i per tant, durant mig mes l’activitat econòmica va deixar de funcionar, llevat la dels productes essencials. Per altra banda les millores en les restriccions, horaris de bars i restaurants, obertures dels centres comercials, establiments de més de 400 metres i, per fi, obertures en cap de setmana dels no essencials, ajudaran a facilitar el consum de les famílies, no de totes, perquè la crisi afecta moltes llars.
No cal pensar en aquell sector que el van denominar “El milagro español“, ja que continua hivernant, letàrgic, desaparegut i absent. Però per ser optimistes hem de pensar amb el passaport sanitari que si recordem, cal dir que en un apunt econòmic del passat any, ho vàrem considerar com un instrument imprescindible pel tràfic de viatgers entre estats i per l’esperada recuperació del turisme internacional.
Pel que referència al turisme urbà caldrà a més, garantir altres tipus de seguretat. També cal vetllar per la imatge que es tramet al món i, cal que l’oferta hotelera de luxe es posi en marxa.
Ara el dubte el tenim amb la desitjada rapidesa de la recuperació econòmica. Però primer caldria dotar d’instruments a les empreses viables per fer front a la situació esdevinguda per la pandèmia, ens referim als ajuts directes. Aquí teníem dos posicionaments antagònics, per un cantó la del Gobierno i per l’altre, la del Banc d’Espanya. El primer volia que la banca ajudés a les empreses que havien aconseguit els ICOs, mitjançant quitaments i crèdits participatius, la qual cosa li suposaria a la banca incrementar, encara més, l’aprovisionament quan ja ho havia de fer per preveure les situacions d’insolvència. És a dir, a la crisi econòmica caldria afegir-hi una de nova, però coneguda, la crisi financera.
Pel que fa als ajuts directes, els 11.000 milions d’euros anunciats pel president del Govern, estava per veure com i de quina manera es repartirien i si es farien a través de les Autonomies o bé, directament per part de l’Administració central i, el com es faria. Tot una incògnita. De totes maneres semblava que el més lògic seria que es fes en relació amb els beneficis declarats en el 2019. Aquí estava el debat i la preocupació de la Ministra d’Economia.
Per cert, en el decàleg de Comertia, des de sempre anem demanant que els beneficis no distribuïts i que passen a reserves, haurien d’estar exempts de l’Impost de Societats; tot per disposar de múscul financer i poder fer front a un creixement o bé a problemes de liquiditat en moments difícils.
Per fi el divendres dia 12 de març, el Consejo de Ministros va aprovar els ajuts directes i, el que és més important, la manera de fer-los arribar als autònoms, petites i mitjanes empreses viables, amb baixades de vendes de més del 30% respecte a l’any 2019, pels afectes de les mesures de confinament.
Les comunitats autònomes repartiran 7.000 milions entre autònoms que declaren per mòduls i que poden arribar als 3.000 € i de 4.000 fins a 200.000€ per les petites i mitjanes empreses; tot amb la tutela de l’Agència Tributària. Es destinen 3.000 milions d’euros per la pròrroga, crèdits participatius i quitaments dels ICOs i 1.000 milions perquè l’estat participi a través de la societat Cofides en les mitjanes empreses.
Com hem escrit moltes vegades, a més dels ajuts directes, cal posar ordre al sector terciari i molt especialment al món del comerç, tant al físic com a l’online, per evitar la venda a pèrdua, l’abús de posició de domini, la competència deslleial, la concentració de poder i, aconseguir d’una vegada per totes, l’equitat fiscal entre el món físic i l’online.
El BCE ha autoritzat als Estats pel 2021 més dèficit fiscal per poder ajudar a les empreses afectades, però viables, per fer front a la recuperació, és a dir, primer recuperació i després el deute de l’estat. Per aquest ordre.
El nombre d’aturats segueix creixent. Hem superat la xifra de 4.000.000, als quals cal afegir els més de 900.000 en ERTOs i els autònoms sense ingressos. A Catalunya les dades són semblants però un pèl diferents, proporcionalment, en relació amb els aturats en té menys, però amb ERTOs i en situació dels autònoms sense ingressos en té més. L’estructura econòmica és diferent de la del conjunt de l’estat espanyol.
A escala global i macro la preocupació continua sent la inflació i els bonus de deute dels Estats (renda fixe), i com a conseqüència la previsible pujada dels tipus d’interès abans de la recuperació econòmica. De totes maneres, a les reunions de la FED ja es preveu que la inflació als EUA superarà el 2% i que els tipus es mantindran durant el present any i el que ve. Veurem si serà possible.
En l’àmbit de Catalunya, estem pendents de la constitució i composició del nou govern. Però abans, cal dir que fa pocs dies es va aprovar el programa per atendre els ajuts directes, és a dir, per disposar de personal preparat a l’hora de fer arribar els diners a les empreses afectades pel confinament. Fins ara, abans del programa s’havien repartit més de 500 milions d’euros dels quals prop de 250 s’han distribuït a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya de la Direcció General de Comerç, sense necessitar cap programa especial, és a dir, assumint funcions extres sense més dotació de personal i pressupost que l’acompanyi.
Per acabar, desitgem que d’aquells 7.000 milions d’euros arribin bona part a Catalunya, ni més ni menys del que ens correspon per la base de població o per la nostra contribució al PIB. També seria benvinguda la recuperació del Departament de Comerç i Turisme i ara, afegiríem Serveis, especialment en aquesta etapa en que s’ha demostrat que aquests sectors del terciari són claus per l’economia i societat catalana.
Desitjant que la vacunació creixi a un ritme superior a l’actual, estem convençuts que ens en sortirem. I com sempre, compartir per competir. Som-hi.
Santi Pagés
Economista