Un mes d’agost carregat de notícies geopolítiques que tindran influència en l’economia tant a la macro com a la micro. Recordem però, que estem en el mes d’agost, en què el turisme és el protagonista de l’activitat econòmica.
Una bona temporada repercuteix positivament en el quart trimestre de l’any i fa de tractor a la resta d’activitats, tant del sector terciari com del secundari i primari. El Banc d’Espanya ens diu que l’estalvi de les famílies es redueix i que el consum no acaba de tirar. Sembla un contrasentit. Està clar que tenim, com tothom, pèrdua de poder adquisitiu, però les actituds de determinats grups de consumidors, especialment els propietaris del seu habitatge, molt majoritari en el nostre país, són els que es poden permetre el luxe d’endeutar-se per anar de vacances, és a dir, després de dos anys de confinament opten per viure el present, perquè el futur ja veurem com serà i com l’haurem o l’hauran de fer front.
El turisme internacional a Catalunya va bé. La despesa per persona i dia puja per damunt de la inflació, l’estada en nombre de nits també ho fa i, el que és més important, la restauració, l’oci i el shopping funcionen molt bé per tot Catalunya. La marca Barcelona (vela, concerts, entorn, etc.) recupera el seu posicionament internacional i també ho fa com a ciutat de compres malgrat l’absència de russos i asiàtics.
Les mesures del Decreto Ley d’estalvi energètic es podrien haver posposat uns dies, ja que a més de la dificultat de la seva aplicació, no sembla el moment més oportú fer-ho en plena campanya turística i de vacances, especialment quan la primera anava més bé del que es preveia inicialment. Sembla que sigui un regal per a les grans plataformes digitals del comerç en línia, és a dir, dependre de gent poc preparada és un fet que es pot pagar molt car. Ara bé, el que cal és informar els ciutadans de les mesures i accions que cal fer per reduir el consum energètic a les llars i en altres llocs i institucions.
Les dades econòmiques que van arribant ens mostren situacions diferents. EUA va millorant amb la creació de llocs de treball i amb la disminució de l’atur (el tenen en el 3,5 %), amb la contenció de la inflació, en el juliol es va reduir i l’interanual estava en el 8,5 %. La política de pujada de tipus de la FED sembla encertada i a més, el petroli està per sota dels 100 dòlars estatunidencs per barril, la paritat amb l’euro és una realitat i la recessió, per ells tècnica, es veu a tocar però molt debilitada.
L’Eurozona presenta una situació diferent; la inflació continua creixent, els tipus d’interès per part del Banc Central tornaran a pujar a partir del 6 de setembre, els privats ja fa temps que ho fan, però no se sap en quant ho faran i el problema principal rau en el subministrament de gas per part Rússia afectant a tots (llevat de la península ibèrica) però molt especialment, a Alemanya. És a dir, crisi energètica i mesures d’estalvi energètic, els índexs de producció industrial i les exportacions són els sectors més afectats i el creixement del PIB per sota del previst en el mes anterior i, molt per sota del previst inicialment.
Pel que fa a la Xina, la fàbrica del món, les mesures de confinament segueixen presents en ciutats importants, la producció industrial pateix les conseqüències, les exportacions ja no van al ritme d’etapes anteriors i el creixement del PIB, fa poc de dos dígits, ara amb prou feines arribarà, si arriba, al 6 %. La compra de primeres matèries afluixa i això pot ser una bona notícia pels països que les necessiten d’altres indrets del món. En definitiva, on es va iniciar la Covid continuen amb bona part dels problemes que van crear.
A l’estat espanyol, on el turisme és el sector econòmic clau de l’economia, vol dir serveis de tota classe i tractor de la resta d’activitats productives (dit a l’inici de l’apunt), podem assegurar que malgrat la inflació, les coses van millor. Òbviament, la pèrdua de poder adquisitiu afecta molt a les rendes baixes i, per tant, les desigualtats es fan més evidents i els índexs de pobresa creixen d’una manera preocupant per a tots, però molt especialment pels que la pateixen i pels que governen.
Dit això, que és i era important, direm que la inflació és d’oferta i, per tant, importada, que es repercuteix a les activitats econòmiques i es trasllada a la demanda final. Un altre assumpte és la composició del preu de la llum, un escàndol que cal resoldre sense cap excusa. No tenim problemes de subministrament de productes energètics, però sí que tenim problemes d’aigua; la sequera afecta el sector primari i és previsible que afecti el consum de les llars. Esperem que plogui i que els embasaments recuperin la seva funció, tant de subministrament com de producció d’energia elèctrica.
La creació de llocs de treball i d’afiliació a la seguretat social, després d’un creixement més que important durant tot l’any, a finals d’agost es redueix com passa cada any. Recordem que estem a prop d’acabar la temporada de vacances i del turisme de sol i platja. Les exportacions es van recuperant, però molt especialment a Catalunya, tant en quant, la participació amb la resta de l’estat com en percentatge de creixement. De totes maneres, l’índex de cobertura amb les importacions és negatiu, normal tenint en compte el preu a l’alça dels productes energètics i la paritat amb el dòlar. Recordem que som un país importador d’aquests productes.
Per acabar direm que cal veure el got mig ple. La situació és complicada, però la temporada turística d’estiu finalitzarà molt millor del que s’esperava, en aquest cas, el dòlar ha ajudat. En relació amb Barcelona, el turisme professional retorna amb força, els congressos de metges ompliran els hotels i allargaran la temporada ajudant a mantenir el consum intern.
Cal també dir que, en aquest mes d’agost, la Inspecció de Treball catalana ha sancionat a les plataformes digitals del món on line per irregularitats en la contractació laboral. Es pot entendre com una mesura per posar ordre en un sector que competeix amb el comerç físic i que, per a molts, frega la competència deslleial.
Veurem els efectes de la regulació laboral dels autònoms amb les noves cotitzacions, per alguns són considerats com els pobres de l’economia, però en realitat són empresaris (creadors de riquesa i ocupació) i treballadors per compte propi.
Finalment, davant de conjuntures complexes i noves cal compartir per competir. Som-hi.
Santi Pagés
Economista