Estem a finals d’agost i ha arribat el moment de poder fer una valoració i una anàlisi de la situació viscuda durant la temporada d’estiu (tercer trimestre de l’any) en la que el protagonisme econòmic se l’emporta el turisme de sol i platja. Però aquesta vegada, integrat principalment pels ciutadans i estiuejants del país, als quals cal afegir-hi el turisme internacional de proximitat desplaçat per carretera amb vehicle propi, molts d’ells propietaris de segones residències, als quals també cal afegir aquells que no fan cas, que són molts, de les recomanacions dels seus governants, i tot per gaudir de les mesures més lliberals que les existents en el seu territori. El diferencial de preus també ha jugat a favor nostre. Els turistes francesos són els més nombrosos i per tant majoritaris, seguits dels holandesos, belgues i suïssos entre d’altres.
La restauració és la gran beneficiària juntament amb el comerç alimentari i també el no alimentari sempre que ofereix-hi ofertes i promocions, tant en el sector de la moda com en la resta de sectors. Recordem que quan es disposa de temps lliure, les botigues (físiques) recuperen la seva funció, és a dir, el shopping agafa el protagonisme. En referència amb el turisme urbà, és el cas de Barcelona i molt semblant al d’altres ciutats capdavanteres d’Europa, la millora hi és, però molt feble, inclús podríem dir que la crisi continua arrelada. Les grans concentracions urbanes en èpoques de pandèmia no són gens favorables al turisme internacional de poder adquisitiu, ens referim concretament al turisme vacacional. D’altra banda, el turisme professional, és a dir, el de congressos, fires i negocis, en els mesos de juliol i agost acostuma a estar de vacances, és la seva època vall per excel·lència.
La crisi del sector hoteler i del comerç del centre, continuen agafant el protagonisme. Serà difícil recuperar les xifres, de tota mena, d’èpoques d’abans de la COVID-19. Cal vetllar per la imatge que es transmet a l’exterior; seguretat, urbanística, cívica i esportiva entre d’altres, perquè la recuperació ho tindrà molt en compte.
Per altra banda, és el moment de les marques pròpies, les locals: cal que ocupin l’espai perdut a conseqüència de l’exagerat preu del lloguer dels locals de las zones prime de la ciutat.
Mentrestant, les xifres són les que són, el deute de l’estat espanyol (conjunt de les administracions i seguretat social) supera els 1,4 bilions d’euros i el dèficit públic segueix creixent per damunt de l’inicialment previst. La inflació la tenim en el 3,3%, (la llum) a l’agost, segons les dades avançades per part de l’INE. Recordem que Brussel·les accepta el 2% i la mitja europea està en el 2,2%.
La producció industrial va millorant, però continua suportant l’increment de costos i el problema de la manca de subministraments, de xips i components. Problema que s’estén per a tot Europa i al món en general, inclús el primer país productor i exportador que és Xina, presenta la mateixa situació.
Els treballadors en ERTO (300.000 a l’estat i 50.000 a Catalunya) van disminuint, però aviat caldrà incorporar els ERO procedents de la banca, grans magatzems, autopistes, del sector de l’automòbil i els del sector hoteler.
L’estalvi forçat, ara embalçat, ha ajudat a millorar el consum de les famílies en els dos primers mesos del tercer trimestre de l’any, el sector terciari (serveis i cultura) ha aconseguit captar bona part d’aquests diners, les hipoteques també han crescut considerablement després de mesos d’estancament. Ara cal que les inversions, creadores de riquesa i ocupació, ho facin al més aviat possible, els fons Next Generation, es demana que siguin transparents (els primers 9.000 milions ens anuncien que han arribat a les arques de l’Estat Espanyol). Caldrà veure com es reparteixen entre les 17 comunitats autònomes i quants diners toquen a les petites i mitjanes empreses per millorar la productivitat i competitivitat en el món digital.
El govern xinès vol posar ordre a les empreses on line del seu país, és a dir, a les creades pels seus empresaris i que operen en el seu territori, perquè cal que la protecció de dades es faci realitat, que s’eviti la venda a pèrdua, l’abús de posició de domini i que la competència sigui lleial. Aquest fet, diríem que inèdit en altres continents, no cal dir noms, ha provocat una reacció a la baixa de la cotització borsària d’aquestes empreses en els índexs del seu país.
La darrera notícia, per cert molt tranquil·litzadora, en relació amb els actius financers l’ha donat la FED en la seva reunió anual. De moment els estímuls monetaris es mantenen fins a finals d’any i els tipus d’interès continuaran igual. Ara entrarem al setembre, amb molta gent vacunada i amb moltes ganes de tornar a la normalitat. El procés d’adaptació a la nova situació no serà gens fàcil, però com no pot ser d’altra manera ho farem i ho farem bé. Compartirem per competir com mai ho hem fet . Som-hi.
No puc deixar d’escriure unes paraules en record d’una persona que ens ha deixat, l’amiga i companya a Turisme de Barcelona, Airy Garrigosa. Quan es parla de turisme professional, fent referència al de congressos, ella i el seu equip van aconseguir que Barcelona es posicionés en aquest món en un lloc capdavanter en el rànquing mundial. Airy, gràcies per la feina ben feta per a la nostra ciutat, Barcelona. Sempre t’estarem agraïts. Un gran record.
Santi Pagés
Economista